Qui enyora un altre 23F?

El títol es provocador, però interpel·la als qui es van aprofitar de les conseqüències del darrer “pronunciamiento” i ara veuen en perill el seu estatus. De la mateixa manera que s’ha dit que periòdicament cal bombardejar Barcelona, també de tant en tant, els mateixos,  creuen que cal posar la por en el cos i fer un “cop d’estat controlat”. Tot per a aconseguir que les paraules finals de Franco a Juan Carlos I es mantinguin.

S’ha dit que el 23F de 1981 hi havia més d’un cop d’estat, que Tejero i Milans eren coses diferents, que Armada representava un govern de concentració...queda encara molt per esbrinar i poc a poc tot sortirà a la llum.

Ara bé, no cal moltes proves per a veure a qui va beneficiar l’ “ICTUS INTERRUPTUS” . En primer lloc la monarquia que es va donar un vernís de democràcia, en segon lloc els que volien reconstruir la dreta post-franquista a partir d’un partit minoritari, AP, refundat com a  PP i en darrer lloc, i no menys important, el PSOE, que adaptant-se al sistema se li va donar el vist i plau per a governar.

Qui va perdre? La democràcia. La transició a la democràcia es va paralitzar i ens ha portat a una democràcia “low cost”;  l’amnistia va esdevenir una llei de punt final que va impedir que el franquisme dones explicacions i assumís responsabilitats; les autonomies que es multiplicaren diluint la solució específica per a les nacionalitats històriques portant-nos al carreró sense sortida constitucional on ara estem; la consolidació del  bipartidisme com a garantia d’estabilitat a la Unió Europea i a l’OTAN.

En aquests darrers anys aquest sistema post 23F s’ha posat en crisis, per això els “poders fàctics” malden per un altre 23F sense exèrcit, un govern de concentració o de suport parlamentari que els hi permeti fer les reformes necessàries al sistema per a que tot continuï igual. Un cop posin a rega a algun dels actors díscols que no volen sortir d’escena, ho intentaran amb totes les seves forces.