Les
jornades a Madrid se’m fan encara un xic estranyes. A l’espera de govern s’ho
agafen, al meu parer, amb molta calma. És la segona setmana de constitució de
les comissions i en lloc de aprofitar tots els dies i acabar amb el tema, solament
agafen el dimecres i punt. Resultat, encara resten més de la meitat per a
constituir, si incloc, fins i tot, les
que aquest dimecres farem. Em posa dels nervis!
L’altre
cosa és l’adequació dels despatxos i els serveis que cada grup parlamentari
tenim. Alguns grups han minvat considerablement, han aparegut de
nous...Anècdotes: aquest matí teníem un grup de treballadors a la zona
d’Esquerra - Carrera de san Jerónimo, 40, sisè pis- de cop i volta deixen els
estris i se’n van...preguntem, que passa?, respon l’encarregat –una urgència- i
atenció, els trobem al cap d’una estona al pis 5é; os preguntareu qui hi ha al
pis aquest? sí, el PP! És el que ací anomenen urgències!
Em
costa acostumar-me a la contaminació, tot i que han caigut quatre gotes, els
que venim d’indrets menys urbanites ho notem. Si , ja se que direu que com visc
a Sant Daniel, tot canvi és a pitjor, però realment es nota que es fa poc, o al
menys fins ara s’ha fet poc, per a tractar aquest tema a la “capital del
reino”.
Ahir em vaig escapar una estona a Getafe per fer arribar la solidaritat del meu grup, Esquerra Republicana, amb els 8
treballadors d'Airbus, començava el seu judici. Molta gent
acompanyant-los. L’article del codi penal que converteix de fet
en delicte la vaga es fa urgentíssim derogar-lo. Per això em crema tanta
lentitud.
Bé
continuarem, aquesta crònica, de les aventures i desventures d’un congressista
gironí. Reconec que hi manca èpica.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada