En un dia
de reflexió innecessari, herència del passat, os vaig prometre que anunciaria
el meu “llibre de campanya”, que no és altre que el darrer de Xavier Antich: “La
voluntat de comprendre”. L’he gaudit, en un munt de moments intermitents, -entre acte i acte, porta a porta i mercat a mercat- on el
seu format organitzat en breus articles m’ha anat com anell al dit. Si bé es subtitula com
a filosofia en minúscula, per a mi ha estat un bàlsam per fer-me pensar i contextualitzar, un
moment i unes circumstàncies, en les que he necessitat de la voluntat que et dona comprendre.
És més que
un recull d’articles, el seu repensament com a llibre li ha permès una nova
estructura en que més enllà de la vida pròpia de cadascun s'encadenen dialècticament en un nou
marc. Jo, els altres: nosaltres; és el segon de cinc apartats que m’ha fascinat
i seguint el fil d’un dels articles comparteixo el “Nusque est, qui ubique est”,
es a dir: no és enlloc qui és pertot.
Bé, no
penso fer més “spoiler” i qui a bé ho tingui que el compri o el cerqui a la
primera biblioteca que trobi. No dubto que les gironines, de gran eficàcia, el
tindran a la vostra disposició. Aprofitaré però el que em resta del dia de reflexió, per a delectar-me amb les darreres 36 planes que em queden per acabar-lo.
Reivindico
que la política ha de ser llegida i no acceptaria mai algú que es dediques al
servei públic que no llegís. Atenció descarto ”Marca” o similar com a lectura homologable,
malgrat hem patit un president que n’era
devot. Així ens ha anat. Malfieu-vos del polític que diu que no te temps per a llegir, perquè dubteu, aleshores, que el tingui per a pensar!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada