Ara què? Ara com?

Es cert que hi ha gent que li fa por o no la vol la independència de Catalunya. També es cert que, no pas poca gent, se sent més catalana que espanyola o tant catalana com espanyola i honestament recolzaria un referèndum sobre la independència de Catalunya. Si tinguéssim un estat espanyol plenament democràtic no hi hauria problema, els independentistes i aquest altre sector, que son conjuntament l’àmplia majoria de la societat catalana podríem decidir lliurament el nostre futur. Malauradament no és així i l’estat -el govern present i futur i els 244 diputats sobre 350 al Congrés- no ho permetran.

Si no podem fer el referèndum pactat amb l'estat, aleshores què fem i com? El què, passaria per empoderar l'espai de sobirania que representa als catalans, el Parlament,  i el com per a crear les condicions per a que es pugui decidir lliurament la independència sense el permís d’un estat que mai ens el donarà. Cal que el Parlament aprovi les lleis que permetin desconnectar-se de l’estat  i construir els instruments garantistes per a que la decisió dels ciutadans sigui efectiva. Aquestes  lleis de desconnexió i transitorietat jurídica són imprescindibles.

Ens caldrà en aquest període molt de diàleg entre ambdós sectors, sent conscients que el futur estat català, la futura república, ha de representar el millor de tothom i que l’enfrontament amb unes institucions espanyoles , corruptes i autoritàries, ens demanarà sacrificis, especialment dels electes i dels polítics responsables d’aquest procés. El judici de l’antic president i de dos conselleres solament serà una petita mostra del que ens espera.

Mai res s’aconsegueix sense donar exemple, si el setembre la moció de confiança es guanya, esperem que amb la més amplia majoria possible, els fets seran imprescindibles i la desobediència necessària.  Mai se'ns ha de poder acusar de no haver arribat fins al final, donant el màxim de tots nosaltres. Fa 39 anys vàrem passar de la dictadura a la democràcia, s’han fet moltes coses, de bones i no tant bones, l’autonomia que aconseguirem s’ha esgotat, ara toca República Catalana.