Sucursalisme i autodeterminació? Un miratge!

La campanya electoral comença el dia 10, aquesta afirmació no s’aguanta el més mínim a la llum del que està succeint des de la dissolució de les Corts. Si és que no va començar el dia després del 20D. La hipocresia dels que la volien retallar i s’aprofiten de la discrecionalitat dels mitjans estatals, per a no dir la seva manipulació, per a reduir-la a quatre partits, de la mateixa manera que abans ho feien a dos. Perquè més enllà del repartiment a quatre saben del pes decisiu que tenen les forces sobiranes de les nacions no reconegudes pel centralisme.

D’escarni ha estat els quatre debats de TVE, la 1, a la una de la matinada d’un dia laborable, per a complir l’expedient de estar representats tots el grups parlamentaris, que no son4 sinó 7, si excloem el grup mixt. I que dir de les privades que han transformat el debat polític en una versió dels “reality shows”, en el que la sexta s’ha especialitzat cercant una falsa serietat desmentida per les bronques dels convidats.

Valentí Almirall, el 1886, ja advertia, en el seu llibre “Lo catalanisme”, que el sucursalisme dels catalans en els partits espanyols negava una veritable representació política als ciutadans de Catalunya i cridava a crear partits propis “no sucursalistes”. Tot i que el miratge de que votant partits espanyols pots influir més a Espanya, malgrat que la realitat, tossuda, ho desmenteix, avui dos dels 7 grups parlamentaris al Congrés i al Senat son d’estricta obediència catalana.

No es estrany, doncs, la voluntat de marginar i fer desaparèixer en els mitjans el que es una realitat incòmode. Pel centralisme espanyol, més o menys autonomista per a “les regions”, la presència de grups forts a Madrid no estatals els molesta i molt sovint els condiciona. En aquests darrers mesos veus com les de Joan Tardà o Gabriel Rufian s’han fet sentir i molt! Avís per a independentistes i autodeterministes de debò, no badeu!