Catalunya i República, substantius o adjectius?

L’ús de les paraules no és mai casual, darrera hi ha conceptes i el seu ús manifesta unes idees determinades, és a dir ideologies concretes. Trobareu en molts programes electorals el mot/concepte de Catalunya, en menys el de República. No pas pocs subordinen aquests conceptes a d’altres, Espanya i monarquia, convertint Catalunya en un adjectiu dels primers, un toc de color, un bri de “diversitat”. I com a molt subordinen i posposen la República a un temps indeterminat. La Catalunya que es fa respectar i la República que volem, substantius i no adjectius, es defensen des de la independència com a objectiu i com a forma d’actuar republicana.

Venim de lluny, tenim una història plena de derrotes i d’esperances que tornen a reeixir per la tossuderia del fets en el que es fonamenten les lluites per la llibertat i la igualtat. Les derrotes sovint son el resultat de la força de l’adversari, de força bruta n’hem patit mantes vegades al llarg de la nostra història. Però a voltes som nosaltres el que ens les hem autoinfrigit per baralles internes. La diversitat, necessària en tot projecte majoritari, significa cessió de allò que és particular a la síntesi general, nacional.

Ara tenim doncs un doble repte, vertebrar una majoria plural pel canvi cap a una República independent i cap a una Catalunya sobirana, refer els ponts que s’han trencat i ampliar l’abast del projecte; per altra banda, explicar per la via dels fets que el nostre projecte no és insolidari, que no som indiferents al patiment d’altres pobles amb els que en uneixen llaços fraternals.

Les candidatures republicanes a Madrid tenen aquest doble vesant i ho hem demostrat aquests darrers mesos des dels nostres grups parlamentaris al Congrés i al Senat. És la via més directe per a ser representat dignament el moviment independentista, socialment compromés i solidari. En la correlació de forces el dia després de les eleccions no defallirem en la lluita per Catalunya i la República, aquest és el nostre contracte amb la ciutadania. No defallirem!