Ni un pas enrere!

Emprenyat però no cansat, decebut però no derrotat, així és com em sento davant de la decisió d’una majoria, pels pèls, del consell polític de la CUP. Soc conscient i aprecio tot l’esforç que han fet els cupaires derrotats, pels pèls, per a fer possible un pressupost necessari. Però la lluita continua, ens ho fan més difícil i els enemics de la independència avui es freguen les mans i proclamen per tots el mitjans la mort de la legislatura i la derrota del procés. És el que volen, no és doncs el que hem de fer. Acabem les lleis de desconnexió, ajustem-nos el cinturó i en 14 mesos, o menys, acabem la feina i convocarem eleccions sí, però constituents! El mandat del 27S continua vigent!

Els que volen eleccions ja, que volen realment? Matar el procés, per raons diferents, però acabar i adaptar-se al vell autonomisme. Ha costat molt arribar fins ací i l’estat espanyol encara avui està sense govern, no ho oblidem! Les eleccions del 26J son claus per continuar situant el “fet català” com a determinant. Els errors de la majoria, pels pèls, de la CUP no ens pot portar a cometre el mateix error i deixar la iniciativa a Madrid i aquells que ací li fan l’onada.

Espero de Puigdemont-Junqueras proves de determinació i resistència, negociar no ha estat una debilitat, sinó sentit de país i responsabilitat amb el mandat popular. Aguantarem el ruixat i enormes pressions, de fora sobretot, els mitjans als serveis dels poderosos cridaran fort per a eleccions ja, i des de dins, alguns que enyoren els vells bons temps del peix al cove, uns i altres provaran de fer-nos acceptar la rendició.

Res és fàcil, quan més a prop estem de culminar un ampli moviment, que surt de la gent i fa de la gent protagonista i actiu clau. Aguantarem el ruixat, no defugirem responsabilitats i ens exigirem força i avançar. L’independentisme a arribat per a quedar-se, però no a per a quedar-se a les portes, sinó per travessar-les cap a la República Catalana. Ni un pas enrere!