La participació de les entitats al Ple per fi serà possible

Si tot es desenvolupa com està previst demà aprovarem una moció que permetrà a les entitats de la ciutat participar directament en el Ple.

Arriba en un moment en que la democràcia necessita reinventar-se per tal que es consolidi davant dels vents conservadors que l’encotillen a una pura formalitat. Els mercats veuen amb mals ulls els sistemes que els poden plantar cara i el guariment es més democràcia.

El 2008 vàrem posar sobre la taula, quan estàvem al govern, una moció semblant, malauradament el partit majoritari no l’acceptà i l’altre soci minoritari no ens va fer costat. Malgrat que els vots contraris d’aquestes dues forces feien majoria i per tant no s’aprovaria la moció, tot i les pressions, emplaçàrem a les entitats de la ciutat a fer-nos costat per fer-ho possible. Per diferents circumstàncies solament dues associacions de veïns ens recolzaren. De mutu acord vàrem prendre la decisió de deixar-ho per a més endavant un cop asseguréssim majoria en el Ple.

El compromís públic en la darrera campanya electoral i l’acord majoritari sobre la moció ens permetran tancar el que el 2008 hauria d’haver estat possible.

Un balanç de quatre anys de govern que no ha estat

He llegit als diaris que l’alcaldessa, acompanyada dels regidors socialistes i de la candidata del seu partit a les properes eleccions municipals, ha fet un balanç de l’acció de govern del qual el seu partit solament és una part.

A voltes he estat criticat per dir que els socialistes enyoraven la vella majoria absoluta -ja fa vuit anys que no la tenen- i que sovint confonien el govern plural amb el seu partit. Malauradament notícies com aquesta confirmen el que he dit. La debilitat en les idees i en l’argumentari de les accions sovint s’emmascara en la prepotència.

Ho sento per l’Anna Pagans, a la que tinc en alta estima, però un cop més ha estat incapaç de dir no a qui l’ha aconsellat malament. Ella sap, i qui l’ha aconsellat malament també, que si ha estat alcaldessa és com a conseqüència d’aquells que hem posat uns vots que no anaven ni a ella ni al seu partit en un projecte comú que ella havia d’encapçalar. Era un bon moment per a cloure el seu mandat amb un balanç de govern, de veritat, de tot el govern. Què hi farem, no ha estat així.

El 22 de maig, sigui quin sigui el resultat, s’haurà d’aprendre que governar la ciutat ha de ser un esforç comú, de confiança i humilitat. La ciutadania de Girona i el futur de la ciutat bé s’ho val.

Gent gran activa. El Consell de la Gent Gran de Girona

He presidit amb l’Alcaldessa el darrer plenari del Consell Municipal de la Gent Gran d’aquest mandat. Ha estat especialment emocionant l’aplaudiment a l’alcaldessa sortint i el que jo he rebut quan he comentat que em tornava a presentar. Hi havia persones que representaven totes les entitats de gent gran i que tenen ideologies molt diverses però crec que al llarg d’aquest anys m’he guanyat l’afecte i consideració de tots. El secret ha estat esforçar-me en donar la màxima rellevància a les seves iniciatives i facilitar amb un equip de persones fantàstiques les seves tasques representatives i socials.

Quan vaig fer-me càrrec del consell feia molt de temps que no es reunia, vam usar el primer any per reflexionar i dinamitzar-lo i aquests darrers set anys s’ha treballat amb il·lusió i continuïtat. Les dues comissions permanents s’han reunit almenys bimensualment i la revista “el Roure” ha publicat tres exemplars anuals sense interrupció, amb un format renovat que ha tingut ampli ressò en la gent gran de la ciutat.

Quan parlem de polítiques socials, no solament ens hem d’esforçar per donar els millors serveis. Cal donar el màxim relleu a l’acció comunitària, a la capacitat d’organitzar i dirigir la comunitat més enllà de la democràcia representativa. Sempre he pensat que la millor manera d’ensenyar és l’exemple. El Consell de la Gent Gran avui a Girona ho és.

Una bona i una mala herència: Hisenda i Urbanisme

L'Ajuntament de Girona arrossega l'any 2011 uns 28 milions en obres no executades o a mig fer de l'any passat o d'exercicis anteriors. Això no es deu a una mala gestió de la regidora d'Hisenda, Maria Àngels Freixenet, al contrari. Aquesta xifra final suposa uns 10 milions menys que en l'exercici anterior i cal destacar els 458.000 euros de romanent que van quedar per a despeses generals.

El problema de fons està en la presa de decisions i el sistema organitzatiu que va heretar l’anterior regidor d’Urbanisme, l’inefable Pluma, el qual en els gairebé vuit anys del seu mandat va afegir unes altes dosis d’ineficàcia i prepotència. Una característica de l'esmentat personatge ha estat un excessiu intervencionisme en temes tècnics per als quals no estava qualificat, fet que ens ha portat masses vegades a rectificacions en el Ple que ens podríem haver estalviat. Aquestes anades i vingudes i la poca supervisió d’aquells que hi podien tenir autoritat ens ha portat a l’esmentada situació. Mai he pogut entendre ni he compartit l’excés de confiança que la actual alcaldessa i el seu partit van dipositar en aquesta persona. I encara em faig creus de com el defensen malgrat la seva darrera pirueta que l’ha portat al govern de CiU.

Tenim una bona gestió d’Hisenda i una pèssima d’Urbanisme, sabem el per què dels errors i penso que estarem en condicions de rectificar-los el proper mandat.