La sociologia designa la cohesió social com el grau de consens dels membres d’un grup social en la percepció de pertinença a un projecte o situació comuna. És una mesura de la quantitat i qualitat de la interacció social dins el grup.
És evident que la cohesió social depèn de múltiples factors: econòmics, socials, polítics, culturals... però, al meu parer, crec que té dos aspectes bàsics: garanties per accedir a una renda (element clau per a l’autonomia en la satisfacció de les necessitats bàsiques) i garanties per accedir a un estatus (reconeixement social, dret a expressar-se, significació social envers els altres...).
En termes generals, entenem també que la cohesió social es genera a partir de la reducció de desigualtats, de l’equilibri en la diversitat, establint vincles entre els ciutadans i el seu entorn.
Quan els anomenats mercats dicten unes polítiques basades en la reducció de la despesa, furtant la contribució dels més rics en els ingressos, retallen els mecanismes dels quals ens hem dotat per defensar-nos dels aspectes més depredadors del capitalisme i estripen de fet els mecanismes igualitaris i compensatoris aconseguit ens molts anys de lluites.
Una societat cohesionada té vies i capacitats per resoldre els seus conflictes i gaudeix d’un bon nivell de convivència. Els seus membres se senten que formen part de la comunitat.
Però no ens volen ciutadans: en volen súbdits.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada