Aquest dissabte al migdia he participat en un acte convocat per Omnium Cultural, tot commemorant el 300 aniversari del setge de Girona per les tropes borbòniques ha servit per aplegar les tres associacions que formen la Fedreació Llull. Les Illes i València es troben de nou sota l'onada conservadora i espanyolista del PP i la llengua com a memòria compartida es troba de nou sota el punt de mira dels que fan de l’anticatalanisme instrument electoral i factor de divisió entre comunitats germanes.
A Catalunya la necessària col·laboració del PP per a estabilitzar el govern en minoria de CiU posa des del poder regional en un segon pla el sobiranisme. Sembla que tot el moviment transversal que s’ha produït en els darrers anys ja no interessi i quedi posposat a l’interès de la sortida neoliberal de la crisi dictada per les instàncies més ràncies a Europa i a Madrid.
Fa temps que tinc amistat amb la Muriel Casals. Des de que és presidenta d’Omnium ha sabut situar aquesta venerable institució de la societat civil en un lloc capdavanter en la reflexió sobre el nostre futur com a país i sempre mantenint un esperit unitari i integrador.
De nou l’”estatu quo” de la política institucional catalana fa valer el seu interès immobilista. Com ha passat aquests dies amb els indignats, es més còmode defugir les preguntes que ens fan i magnificar els seus errors i contradiccions. Però les preguntes sense resposta hi son. El nostre país com a nació, la nostre societat com a suma de projectes personals i col·lectius necessita un relat integrador que ens faci sortir del pessimisme i de la crispació social.
El combat per una societat més justa es dóna en un context nacional català i alhora es relaciona amb la lluita contra les desigualtats del món que ens envolta. No son dos lluites aïllades formen part del mateix relat, construïm-lo junts.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada