divendres, 17 de juny de 2011

Reflexions sobre indignació i política

Hem compartit aquests dies preocupació per l'allunyament entre política i ciutadania. Superar aquesta dinàmica a Girona i arreu passa per situar a les persones i els seus contextos vitals al bell mig de les decisions col·lectives, per arrelar els anhels de transformació social en la quotidianitat dels barris i les comunitats.

Quan el relat polític oficial, en canvi, retorna a la construcció d'un imaginari de ciutat vertebrat per grans projectes sense ànima, correm el risc de tornar a situar la política municipal al marge de la vida; connectada als interessos de pocs i separada de les emocions i les esperances de molts. Si volem navegar rumb a la complicitat, a la reconstrucció de vincles entre la ciutadania de Girona i el projecte col·lectiu, llavors cal hissar unes altres veles...

La política tal i com l’hem fet ja no sap parlar perquè ja no sap llegir, ja no sap interpretar.  I per tant no sap orientar, no sap dirigir. L’equívoc de la representació és el fet d’assumir l’estat de coses actual, l’estat de la societat, l’estat d’una majoria de centredreta en el país. Si ho assumeixes tal com és, i mires de corregir-ho una mica, en comptes de fer una proposta política forta, comences un procés que produeix la crisi de la política. Primer produeixes antipolítica i després t’encarregues de representar-la.

Aquest rumb no el podem fer sols de l’Ajuntament estant, ni tampoc pel carrer sols. No serà una única veu la que s’ha d’escoltar caldrà afinar un cant coral i per això ens haurem d’aplegar. Ni tots els polítics son xoriços ni tots els indignats violents, si no defugim dels tòpics el sistema més conservador de nou ens arraconarà i tallarà les veles de canvi.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada