Com a resultat del post que vaig fer fa uns dies he rebut un nombre força important de missatges de gent acampada a Girona i altes indrets de l’estat. El comú denominador ha estat la correcció i la voluntat de debat de idees amb respecte. Ha estat per a mi molt gratificant comprovar la maduresa del nucli majoritari del moviment 15M.
Al meu parer, deia, les acampades tenien un recorregut que calia transformar, en aquest sentit s’han pronunciat aquets darrers dies les assemblees a diferents ciutats. Però de cap manera el sentit del que deia passa per una desmobilització.
Estem vivint en el nostre país i en bona part del món occidental situacions enormement preocupants, també encoratjadores com el resultat dels referèndums a Itàlia, i ara més que mai cal una democràcia participativa que equilibri els dèficits del sistema representatiu. Aquest és fonamental però insuficient, li calen profundes reformes i aquestes solament poden sortir del debat ciutadà.
Des de les responsabilitats que exerceixo faig una proposta al moviment d’indignats de Girona, que usin els set centres cívics de la ciutat per a continuar la seva tasca de reflexió i proposta. És posar a l’abast uns espais descentralitzats que són un mitjà que està a l’abast de tots el ciutadans. Es trobaran com a casa, perquè he volgut que siguin i els ciutadans que en fan ús així ho han volgut, un espai de llibertat.
Una actitud valenta i compromesa, Joan. Enhorabona i endavant.
ResponEliminaQuerido señor Olòriz,
ResponEliminaEstoy de acuerdo con que se usen los centros cívicos como espacio público para seguir adelante con el movimiento, sobre todo teniendo en cuenta que se está trabajando en llevar el movimiento a los barrios. La acampada será levantada el 19 de junio y esta alternativa que propone la encuentro muy adecuada. Tenemos que seguir trabajando sobre la estrategia para hacer que nuestros representantes nos escuchen, para concienciar al pueblo y, sobre todo, para trazar objetivos más concretos y estructurados. Esta mañana leí una noticia que me esperanzó, y hace un momento nuevamente me he decepcionado. Según el Periódico de Cataluña cuatro cajas iban a ser nacionalizadas. Creí que por fin todo este esfuerzo colectivo comenzaba a cobrar forma, pero al poco rato entré a la página del mismo diario solo para descubrir que no se trata de una nacionalización, sino de una nueva inyección de fondos públicos a las bancas. Como me decía mi madre cuando era pequeña, siento que le hablo a la pared. Estoy indignadísima no solo con la situación crítica de este país (que además tiene los recursos para poder permitirse una suerte mejor), sino también con la absoluta indiferencia del poder. No tengo ni treinta años y estoy absolutamente desencantada.
Estic d’acord amb tu, cal refer ponts i aplegar els amplis sectors insatisfets amb les formes i el fons de les polítiques neoliberals. La política democràtica és un mitjà, la participació ha d’aclarir els objectius i, al meu parer, la força del moviment en el que us heu implicat es basa en la pluralitat i el respecte. Treballar als barris per acumular forces també hauria de servir per no fer de la política i els polítics uns enemics sense matisos, cal saber diferenciar i cercar aliances. La democràcia s’ha de millorar i aquest és el missatge del 15M.
ResponElimina