dilluns, 27 de juny de 2011

Reflexions a la llum de la fi d’un cicle


Fi de curs a l’institut, tancar temes i resoldre el dia a dia a l’ajuntament, rebre visites i anar a algunes associacions que m’han demanat unes paraules de comiat m’han ocupat bona part de la jornada. També, els que em seguiu pel bloc o el facebok ho heu llegit, reflexionar sobre les esquerres, la seva necessària renovació i com el moviment dels indignats posa de relleu les nostres mancances.

Després de la patacada del 22M molta gent m’ha comentat que no havia d’estar tant preocupat, que en comparació amb els altres dos partits amb el que havíem compartit govern havíem sortit prou bé. Probablement aquests comentaris, fets amb tota la millor intenció, obvien que els partits són instruments per a fer polítiques, és a dir, administrar i respondre els reptes, vells i nous, de la nostra comunitat. I que sovint l'heterogeneïtat i complexitat de la societat necessiten de coalicions i aliances per a governar amb ampli consens. La pervivència del cabdillisme és una rèmora històrica de la debilitat democràtica en la història del nostre país i del veí.

Al retirar-nos vots la ciutadania ens ha dit que no anàvem bé, que esperaven més de nosaltres, més enllà d’encerts en una o altre política. Globalment han considerat que havíem de donar un pas enrere. Parlant amb electors alguns em deien que pot ser s’han equivocat. Jo crec que no. Se’ns ha d’exigir i hem d’acceptar aqueta exigència en uns moments  en que molts estant patint molt.

Ahir, tot fent un dinar a Sant Esteve de Llémena, en una zona de picnic esplèndida, vaig veure un altre dinar d’aniversari d’una noia que aplegava setanta persones o més, de 30 a 40 anys amb molt nens petits. A no pocs els coneixia. Em va venir al cap al contemplar-ho que aquest grup exemplificava una generació preparada i amb valors democràtics que ha de prendre el relleu en la direcció política dels pobles i ciutats del nostre país.

La política d’esquerres no ha de ser cosa de polítics sinó de ciutadanes i ciutadans que “fan política” , que tenen la seva feina i la seva família.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada