dijous, 16 de juny del 2011

Que la violència reprovable no ens faci perdre de vista el retrocés social dels pressupostos de les retallades

La vella política té un comú denominador: es pot presentar un partit a les eleccions dient una cosa i un cop governa pot fer tot el contrari. Aquesta manera de fer política ha desencisat a molta gent  que perd la referència entre elector i elegit. El quasi bipartidisme espanyol ha afavorit aquest paradoxa doncs molt difícilment, pel sistema electoral aprovat en la transició, pot una tercera força esdevenir alternativa.

No és estrany que el moviment 15M hagi sorgit a la porta del Sol, a Madrid, on  es fa més evident aquesta contradicció.

A Catalunya la manca de sobirania fa del parlament i de la política catalana unes peces subsidiàries del model polític espanyol. Tenim capacitat de gestionar, molt més que la majoria de les regions europees, però els grans temes de política econòmica, de gestió dels ingressos i les polítiques de despesa resten fora de la nostra capacitat.

En moments de creixement econòmic aquest fet no es nota tant, però quan la crisi es sorda i constant aquestes contradiccions s’agreugen. Escoltar al senyor Mas-Cullell i el seu determinisme econòmic, embolcalla de fet una política, la de les retallades socials, que no es més que la conseqüència regional del que “els mercats” i els seus representants a Espanya han decidit que calia fer.

CiU a Catalunya com el PSOE a Madrid fan polítiques que no presentaren en campanya electoral. L’intent a posteriori de convertir els resultats municipals en un plebiscit sobre aquestes polítiques són excuses de mal pagador i de nou genera desafecció.

La mala noticia dels deplorables incidents d’ahir, de la justa defensa del dret del parlamentaris a reunir-se, les indignants imatges de les agressions a representants elegits pel poble no ens han d’ amagar la noticia  de dures conseqüències per a la cohesió social a Catalunya de la proposta de pressupost que va presentar ahir el conseller d’economia.

La minoria de violents pot tenir amb els seus actes aquests efectes perversos més enllà dels seus deplorables actes al fer girar l’atenció de l’opinió pública fora del focus d'allò que realment s’està discutint al Parlament.

Reprenem el fil, reagrupem forces, aïllem als violents, apleguem gent diversa amb respecte per totes les opinions i avancem cap a noves formes de fer política que ens permetin sortir d’aquest atzucac.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada