 |
| Foto: Convergència i Unió |
En temps difícils és quan podem donar el
millor o el pitjor de nosaltres. A voltes l’electorat no és conscient de les
dificultats de construir unes reformes que per a cada maó que poses a
l’edifici trobes enormes resistències dels que ja els hi va bé les coses com
són, que la desigualtat no els molesta en la seva vida quotidiana perquè en
viuen apartats, en els seus barris, les seves escoles, els seus clubs, els seus
iots... Una societat ensinistrada en el consum és vulnerable a les campanyes de
màrqueting polític i al bombardeig de les empreses de comunicació.
En el futur es podran fer tesis de com
deteriorar uns governs progressistes a costa de magnificar “ad infinitum” els
errors i menystenir els encerts, fins aconseguir en l’imaginari col·lectiu,
inclosos els seus protagonistes, un sentiment de fracàs i derrota. Com també seran objecte d’estudi els fets
actuals on els mitjans fan tot el contrari. Els que ens aixequem amb el
despertador-ràdio, no importa el comentarista que et trobes que no posi des de
la primera hora “el Botafumeiro” per lloar el realisme i encert dels governants
i la ignorància i mala fe dels que s'hi oposen.
D’ací la importància que cada cop es dóna en
la política de semblar més que fas que no pas fer. De retallar per demostrar que no et
tremola la mà que construir a partir d’acords i pactes.
Lamentablement CiU juga aquesta carta de
destruir. Per salvar la locomotora, l’economia, diuen, cremen tots el vagons un
per un, menys els de primera!
En temps difícils podem donar el millor de
nosaltres, treballar fent xarxa, deconstruir el missatge de pensament únic,
renovar el sentiment de solidaritat, fer ponts amb tots els que pensem semblant
i avançar amb coratge.
En temps difícils alguns donen el pitjor, a
l’Ajuntament i a la Generalitat, però tranquils: diuen que són els governs dels
millors!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada