El que està passant des de l'estiu em deixa esfereït. La política erràtica dels governants europeus és el resultat de no voler o no saber mirar Europa sense deixar de posar els ulls en el sistema bancari dels seus respectius països. S’entesten en protegir un sistema bancari minat per les conseqüències de la cobdícia que ens ha portat a aquesta crisi, mentre deixen caure empreses i ocupació per manca d’inversions. Alguna cosa ha dit el Parlament Europeu de refer un camí que ens porta de la pobresa a la misèria, però el poder real resta en els estats i aquets continuen governats pels representants dels lobbies bancaris.
Fins quan abusareu de la nostra paciència? Li etzibava en públic un orador clàssic a un oportunista que per cobdícia posava en perill la República. Quants països hauran de patir com Grècia veient com la desmantellen com si d’un vehicle espatllat es tractes i de l'únic que es pot aprofitar són les peces per a canibalitzar i fer funcionar els anomenats mercats?
El polític que necessitem no és el MASover que obedient fa el que li diu el senyor, malgrat arruïni a tots els que hi viuen perquè l’amo se’n pugui sortir. La política moderna és fruit de la revolució francesa, de la destrucció de la societat d’estaments, de la desaparició de la divisió social pel naixement, del concepte de nació per sobre dels interessos d’unes poques famílies.
Quan alguns països estan canviant, Noruega, Dinamarca i possiblement en el futur França i Alemanya, restem a Catalunya amb el pas canviat. A Espanya les restes d’un PSOE que s’entesta a enganyar de nou a l’electorat dient en campanya lo contrari del que estan fent encara avui en el govern, esdevenen sens dubte el millor aliat perquè el PP, la dreta pura i dura de sempre, guanyi les properes eleccions. Però això serà un miratge perquè les coses estan canviant, a Euskadi la coalició de Bildu i Aralar és una alenada d’aire Fresc, a València i les Illes Compromís pot revalidar l'espai que va obrir a les municipals i a les autonòmiques i EQUO podria ser una sorpresa en les circumscripcions que la Llei electoral no es comporta com un sistema bipartidista.
Serà una llarga marxa els quatre anys que ens queden, ens haurem de defensar com a Nació i perquè el capitalisme de casino no acabi amb les llibertats. Espero que a Catalunya estem a l’alçada en això, tots el que ens sentim d’esquerres i creiem en una nació rica i plena hi tenim molt a dir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada