Els sous del polítics s’han de correspondre a la feina que fan

Per tal d'impedir que les cambres parlamentàries, i en general la representació política, fossin un vedat exclusiu de les èlits, arreu d'Occident, els càrrecs institucionals van començar a ser remunerats amb fons públics. I no només això, les democràcies més sòlides van creure que els seus gestors havien d'estar ben pagats, perquè això els faria menys vulnerables a qualsevol forma de corrupció econòmica.

Ara bé, tots els càrrecs públics han de ser pagats, amb l’eufemisme de les dietes s’ha de permetre que s’acumulin ingressos que no es justifiquen per la feina que directament comporta l’exercici de la seva responsabilitat? Ho deixo ací.

Recordo una discussió en els primers anys de democràcia entre dos recents diputats: un era metge amb altes responsabilitats a l’hospital de Bellvitge i l’altre recentment havia deixat el seu treball poc qualificat a la construcció. Ambdós eren uns bons representants i es discutia el que havien de donar al partit. En un cas el sou de diputat era similar al que cobrava en la seva feina i en l’altre cas el multiplicava per cinc. L’acord va ser que cadascú havia de viure com a diputat igual que en la seva feina anterior. Això va ser possible perquè ambdós -el que tenia un sou més modest i el que guanyava més- entenien la política com un servei temporal i altruista. No havien de guanyar ni perdre respecte a la seva professió que no era la de polític.

Darrerament, sota els embats o amb el pretext de la crisi, aprofitant la mala imatge que els mitjans de comunicació ressalten de la política, impera entre nosaltres un discurs dominant que exigeix retallar els ingressos i els ''privilegis", els envolta de tota mena de sospites i els descriu poc més que com una colla de paràsits. No discriminant aquells que justifiquen la seva feina, fent-los caure en la classificació genèrica dels “que viuen de la política”.

El concepte de política professional, de “classe política” ha capgirat el bon nom dels que fan política i això, per una part provoca la fugida de persones preparades i prestigioses d'unes responsabilitats polítiques en les quals només podrien perdre-hi diners, privacitat, tranquil·litat i bon nom. I per una altra banda afavoreix una mena de persones servils del respectiu aparell, individus incapaços del menor gest d'independència, no fos cas que fossin exclosos de les llistes i haguessin de tornar a treballar per poc més de mil euros mensuals.

Si no modifiquem sensiblement el sistema electoral, el pes de les cúpules dels partits en la configuració de les llistes i prestigiem la política amb l’exemple dels que s'hi dediquen honestament, engreixarem el populisme autoritari i debilitarem encara més la democràcia.