Aquest any faig classe a 2n ESO. Sempre he
tingut una tirada pels més grans, encara continuo fent-les amb els de 2n de Batxillerat, però sempre he
alternat algun curs de més petits. Tenen una barreja d’ingenuïtat i trapelleria
que m’obliga a escarrassar-me molt i un ja té una edat!
Sempre he pensat que la
història és una mestra per a la vida, però que cal trobar un vincle, quelcom que
cadascú te per aconseguir passar de la passivitat del rebre informació a la
creativitat de processar-la. Per això cal no perdre el sentit del magisteri i
no fer-los perdre la curiositat.
No és fàcil, avui amb gairebé un mes de retard
han rebut els ordinadors, semblava la
cavalcada de reis. Algú em pot dir que l’educació és esforç i te raó,
però no solament, els mitjans també són necessaris per adquirir coneixements i
atenció i també procediments. Aquets és el
sentit de l’ordinador a l’aula, millorar el treball autònom i fer-los veure que
no és solament una joguina, que te una capacitat
polivalent i és un bon instrument per a l’estudi.
El context però no és fàcil, ni a casa seva ni
a l’institut. No solament hem aguantat temperatures de més de 30 graus a l’aula,
també els professors fem més hores de classe i complementàries. La consellera
pot pensar que al no sortir al carrer, per ara, tot està tranquil. S’equivoca: hi ha un profund malestar que de moment no esclata per diferents variables. Les reformes inacabables, el desencís produït pels governs que anomenant-se
progressistes no han estat capaços de millorar l’escola pública contradient el
que deien en els seus programes i acabaren pactant una llei d’educació per “agradar" a la dreta
educativa i política. No tot és cert, però el resultat ha estat que els d’ara
han tingut més fàcil el camí per a continuar-la degradant.
Però que ningú s’equivoqui: el contacte amb els
joves ens fa més forts. Si continuen posant-nos més pedres a la motxilla, a
veure quant aguantem, s’equivocaran. L’escola en català, i tant, però també amb
mitjans per a una educació digna.
El problema, em sembla, abasta l'escola pública, la sanitat pública, els serveis socials, ..., tot allò que no és privat. Caldria que els partits polítics que són a l'oposició treballesin plegats per aturar les retallades en els sectors que afecten les classes populars i que les apliquin en aquells sectors que tenen diners de sobres per defensar-se.
ResponEliminaSens dubte cal millorar el treball conjunt dels partits d'oposició en les accions contra ls retallades als serveis públics, però es tant o més important que els que treballem en el sector i els usuaris millorem la unitat d'acció, el convenciment de que podem treballar plegats i donar millor la batalla per guanyar-nos l'opinió pública.
ResponEliminaD'acord amb tu Joan, és necessari que la ciutadania i els col.lectius afectats s'impliquin. No sé si és alienació, conformisme o resingació però realment és preocupant l'escassa reacció social a la depauperació de la societat del benestar que estem vivint. Dóna la impressió que anys de missatges neoliberals ens hagin fet creure que no tenim dret a cap dret, i que no podem fer res més que baixar el cap, callar i "esperar que passi el temporal". Realment algú creu que passarà? que sortirem de la crisi, remuntarem i regenerarem el model social?
ResponEliminaMirar al nostre costat i veure que els que ens passa a nosaltres afecta a molts mes. Atrevir-nos a sortir del que es previsible i fer-nos valer, nosaltres amb el altres.
ResponElimina