Un Ple més, però no un Ple qualsevol. Es manté aquesta nova etapa en la qual les mocions prenen el protagonisme de la sessió. Ja hem parlat més d’un cop d’una actitud reiterada de l’actual govern de presentar més aviat una cara mediàtica, a traves dels mitjans de comunicació, que resolutiva aprovant en el Ple noves actuacions.
L’aprovació de la taula de mobilitat seria l’excepció, una bona iniciativa. Llàstima que la nostra proposta de que treballés la modificació de la normativa de Guals no es va acceptar i varen aprovar, sense el nostre vot, quelcom que calia madurar més.
En el punt d’aprovació d’un crèdit per al manteniment de la vella incineradora es va demostrar a iniciativa nostra que no tenen encara una proposta nova per ubicar el nou Parc de residus i el temps corre en contra dels interessos de la ciutat i la seva àrea metropolitana.
Poca cosa més i entrem a les qüestions més de fons: les mocions. Em detindré en les més importants.
La Nuri va fe una excel·lent presentació de la nostra moció de retirada del vial de les hortes de Santa Eugènia. Vial que es va situar en el PGOU de Girona amb el nostre vot en contra l’any 2001. Per fi vam tenir una majoria prou àmplia per desqualificar-lo i respirem tranquils. Nosaltres i tots aquells que s’estimen Santa Eugènia i una ciutat que mira al futur preservant un paratge fonamental.
Es va aprovar que el govern reconsiderés no obrir el Centre de dia de Santa Eugènia. Quan vaig veure que aconseguíem la majoria i CiU restava sola, calia un pas més i en deixar un major marge de temps per tal que el govern cerqui finançament, aconseguírem la unanimitat!. Una bona lliçó a les males maneres que fins ara ha tingut el nou regidor de serveis socials.
Desgraciadament la moció de les Voltes d’en Roses presentada pel PSC no va aconseguir reeixir. Cal cercar complicitats i a voltes una certa prepotència de qui dirigeix el que fins ara el grup majoritari a l’Ajuntament no va per bon camí.
La discussió de la moció sobre les hipoteques i els hipotecats fou també especialment rellevant, la compartíem i tot i que ningú s’adreçà a nosaltres la férem nostre. Algun punt rellevant no va ser aprovat, però es manifesta una clara i àmplia voluntat majoritària de fer costat a aquells que es troben víctimes de la cobdícia del bancs. Ens sentim propers a la Plataforma, no pocs dels que treballen i han treballat pel nostre grup municipal hi són presents. Per això ens va saber molt de greu que la seva portaveu no pugues parlar.
Solament que uns dies abans ens haguessin fer arribar aquesta seva voluntat ho hauria proposat a la junta de portaveus i hauríem trobat una forma per a fer-ho possible.
Estar a l’oposició, allà on els electors ens han col·locat, no és fàcil, però penso que anem pel bon camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada