No ho oblidem, no ho hem d’oblidar! Les 13 roses!

Després de l’ocupació de Madrid per l’exèrcit franquista i la fi de la guerra, les joventuts Socialistes Unificades van intentar reorganitzar-se clandestinament. Pocs mesos després un dels seus militants fou detingut per una delació i obligat a donar, mitjançant tortures, tots els noms que sabia i signar una declaració preparada.

Roberto Conesa, policia infiltrat en l’organització, va col·laborar també en la caiguda de l’organització, aquest miserable va ser posteriorment comissari de la brigada politico-social, la Gestapo franquista, i va ocupar un càrrec important en la policia els primers anys de la democràcia...

La pràctica totalitat de l’organització clandestina va caure d’aquesta manera, sense amb prou feines possibilitat de reorganització. La major part dels detinguts encara no havien tingut temps d’integrar-se en l’organització clandestina o amb prou feines acabaven de fer-ho.

A les detencions va ajudar que els fitxers del militants de les JSU, com els d’altres organitzacions republicanes,  no havien pogut ser destruïts a causa del cop d’estat del coronel Casado, al ser requisats pels militars franquistes en facilitar l’ocupació de Madrid aquesta traïció.

Entre els detinguts es trobaven les Tretze Roses, que van ser detingudes, torturades i enviades a la presó de dones de Ventas, construïda pers a 450 persones en la qual s’amuntegaven més de 4.000.

En el Consell de Guerra que es va celebrar el 3 d’agost van ser jutjats 57 membres de les JSU, dels quals 14 eren dones, es van dictar 56 penes de mort, lliurant-se nomes una d’elles. Foren acusats i condemnats per cometre actes delictiu contra “l’ordre social i jurídic de la nova Espanya” i “adhesió a la rebel·lió”. A les 5 de la matinada del 5 d’agost de 1939, a les tapies del cementiri de l’Almudena de Madrid foren afusellats.

Nou de les joves afusellades eren en el moment de la seva mort menors d’edat!