dimecres, 4 de desembre de 2013

Desigualtats i desmotivació. De què no parla l’informe Pisa


He de reconèixer que els informes sobre el sistema educatiu a nivell mundial basats en exàmens d’una part del currículum, fent abstracció de l’entorn educatiu, es a dir les desigualtats del sistema econòmic i social i dels valors socials que aquest entorn representa, em semblen poc útils.

Però com passa amb altres informes, t’agradin o no, especialment els darrers, acaben formen part de l’actualitat i al repetir-se molt cops generen doctrina. Amb els anys que porto fent de professor hi ha dos coses que sempre, sempre, han estat els meus principals enemics per educar als nois i noies que tenia a classe, la desigualtat social i la desmotivació. Curiosament d’això no en parla l’informe Pisa. La consellera Rigau s’apunta a senyalar amb el dit als fills dels emigrants, però el dit no li deixa veure la realitat, no es l’emigració, es la pobresa en la que viuen molts emigrants i no emigrants la que provoca les desigualtats que desmotiven i fan baixar el rendiment acadèmic.


El cas finlandès es simptomàtic, ha baixat del rànquing i els seus responsables polítics treuen algunes conclusions que els honoren, parlen de la desmotivació generada per la crisi, de la caiguda de Nokia que generava un sentiment de frustració respecte la idea fins aleshores dominant, molt luterana, de que l’esforç portava a la recompensa.

Es evident que cal més i millor formació del professorat, que hem de treballar més i millor els procediments i continguts curriculars. Es cert, cal millorar la formació inicial, fer-la més pràctica, que els estudiants per a ser professors passin més hores en els centres. I també, com no, més formació permanent, d’això o no ho fem, o ho fem poc o cada cop l’administració ho promou menys. Més hores de classe, menys professors, menys temps per a formació, aquest es el model català, el model Rigau, els darrers anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada