Des de l’ajuntament
estant te’n adones de les necessitats d’una ciutat, de la seva gent i veus les possibilitats
que els govern municipal te i les limitacions que les lleis li atorguen. Som
una ciutat dins un estat de mentalitat profundament centralista, les autonomies han
estat un vernís per amagar la profunda desconfiança amb les nacionalitats que
han estat expulsades històricament de la construcció de l’estat liberal, però
també es un estat que desconfia dels ajuntaments.
Tots els
canvis revolucionaris a l’estat espanyol s’han covat als ajuntaments, les dos
repúbliques tingueren en els ajuntaments el seu cor, vet ací que la casta dirigent
de la que l’actual en sons els marmessors, sempre que ha pogut, els ha tingut
collats i dirigits per dalt i quan no ha pogut els ha escanyat econòmicament. L’actual
govern en aquesta fuga constant cap al passat te ara posat els ulls en els
ajuntaments.
Mai en tant
poc temps s’havia fet tant de mal a tanta gent. Es com una creuada, una
destrucció sistemàtica de les bases del feble estat democràtic. En aquets
tercer any triomfal s’afanyen a desmuntar drets i institucions, desmuntar el
poder local és deconstruir una bona part de l’estat del benestar, del blindatge
de la política de proximitat.
El que més mal em sap d’aquest despropòsit es el desmantellament dels serveis
socials municipals. Aquest dependran de les comunitats autònomes el grans i els
mitjans i petits de les diputacions. Es la renuncia de l’estat, com en altres
temes, a seguir el camí europeu, i retornar al model caciquil del segle XIX. Per
a la ciutadania una retallada de serveis, com deixa clar en el pla pressupostari
del 2014 compromès amb Europa, 3.282 milions d’euros menys solament en el 2014
i 2015. Quan durarà aquest hivern?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada