diumenge, 29 de desembre del 2013

Enuig i valor; enuig en veure com són les coses i valor per no permetre que segueixin així.


Aquest dies de Nadal, els darrers dies de l’any sempre m’embranco en reflexions, faig un repàs de l’any, de dubtes i esperances, de cops i patacades, d’anhels i decepcions.  En contrast amb la felicitat d’estar amb la gent que estimo, la incertesa del futur em fa pensar. I és al nostre interior, on nien els somnis, hi ha la música, la clau de l'equilibri i la llavor de la creació. Buscar el camí fins en aquest centre és la nostra tasca al llarg de la vida. 

Tinc experimentat que els nostres moments de més lucidesa solen tenir lloc quan ens sentim profundament incòmodes, infeliços o insatisfets. A més, un refredat mal curat m’ha deixat a casa tancat.  I en aquest moments, empesos per la nostra insatisfacció, és quan sortim al camí fressat i comencem a explorar diferents maneres de fer una cosa o respostes més segures. L’esperança té dos cares: es diuen enuig i valor; enuig en veure com són les coses i valor per no permetre que segueixin així. 


Cada cop tinc més clar que no es tant sols mirant el passat que es pot conèixer el present, per això com historiador no em puc tancar a l’acadèmia.  Si vull conèixer el passat he de mirar el present, doncs n’és el seu resultat. Si vull conèixer el futur he de mirar el present, doncs n’és la seva causa. I si vull viure, he de viure el present, doncs és el resultat i la causa de tot allò que som i fem!

Que passeu, que passem, un bon cap d’any 2013 i comencem bé el 2014, i com deia Martí Pol, “ el que compta és l’esforç de cada dia compartint tenaçment amb els qui creuen que cada gest eixampla l’esperança, que cap dia no es perd per als qui lluiten. “

1 comentari:

  1. Gràcies per aquesta lúcida reflexió, quasi poètica, Joan.

    No hi puc afegir res més que "visca el 2014"

    ResponElimina