divendres, 13 de febrer de 2015

La mirada clara i lleuger d’equipatge.


Ara que la vella política fa aigües i arriben vents contradictoris de canvi, ara que sembla que tots els que han fet política en els darrers quaranta anys son uns corruptes i aprofitats, en definitiva “casta”, reivindico alguns dels “vells polítics”. No els que han estat sempre a redós del sol que més calenta, sinó aquells que sempre han estat on més se’ls necessitava.


N’he conegut a ajuntaments i parlaments, però sobre tot als barris i als centres de treball. Els he conegut quan fer política era jugar-se la vida i després lluitant contracorrent quan la majoria dels ciutadans perseguí el miratge de la riquesa fàcil.

Alguns han desaparegut per una malaltia sobtada o per l’inexorable pas del temps, amb d’altres encara tinc la sort de fer-la petar de tant en tants o trobar-me colze a colze en algun acte o manifestació per una o altre causa justa. Em sento quan els veig i comparteixo records part de la humanitat en moviment que ha transformat el mon, a cops, amb victòries i masses derrotes.

Caldrà trencar amb el vell sistema que es molt més fort i sempre capaç  de reinventar-se i fagocitar als que se li acosten. Caldrà tota la força de la joventut per combatre’l i vèncer, però dubto que sigui possible sense l’experiència i l’exemple del vells combatents, de mirada clara i lleugers d’equipatge.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada