Ara que la
vella política fa aigües i arriben vents contradictoris de canvi, ara que
sembla que tots els que han fet política en els darrers quaranta anys son uns
corruptes i aprofitats, en definitiva “casta”, reivindico alguns dels “vells
polítics”. No els que han estat sempre a redós del sol que més calenta, sinó
aquells que sempre han estat on més se’ls necessitava.
N’he conegut
a ajuntaments i parlaments, però sobre
tot als barris i als centres de treball. Els he conegut quan fer política era
jugar-se la vida i després lluitant contracorrent quan la majoria dels
ciutadans perseguí el miratge de la riquesa fàcil.
Alguns han desaparegut
per una malaltia sobtada o per l’inexorable pas del temps, amb d’altres encara
tinc la sort de fer-la petar de tant en tants o trobar-me colze a colze en algun
acte o manifestació per una o altre causa justa. Em sento quan els veig i
comparteixo records part de la humanitat en moviment que ha transformat el mon,
a cops, amb victòries i masses derrotes.
Caldrà
trencar amb el vell sistema que es molt més fort i sempre capaç de reinventar-se i fagocitar als que se li
acosten. Caldrà tota la força de la joventut per combatre’l i vèncer, però dubto que sigui possible
sense l’experiència i l’exemple del vells combatents, de mirada clara i
lleugers d’equipatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada