dimecres, 25 de febrer de 2015

131 dies de vaga...i un final feliç!


No és el primer cop que parlo dels treballadors d’AJ Ruz i dels sindicalistes que dia i nit els hi han donat suport. Ha estat una lluita llarga, molt llarga, que ha reeixit per una barreja de coratge i fermesa, de lluita des de baix i d’organització sindical, un exemple, un bon exemple de que es pot canviar fins i tot en les circumstàncies més adverses. Companys, salut i felicitat!


Es poden treure també lliçons sobre la renovació necessària del model sindical, en el que son necessaris el canvis. Però els vímecs per a fer el nou cistell es tenen en el propi sindicalisme de classe actual.

AJ Ruz demostra que res es pot fer sense el compromís de base dels treballadors, des de l’assemblea, però que es tant necessari com l’anterior els instruments sindicals que aporten els avui mal anomenats alliberats i que son el “sindicalistes”, generosos amb el seu temps i honrats amb la seva actuació. Sense aquestes dos columnes caiem en l’agitació o en la burocràcia, poca cosa més.

Les lluites cal saber-les començar bé i també saber-les acabar, el principi i la fi del sindicalisme és la negociació i el mitja és la unitat i la mobilització, fins i mitjans s’han de saber situar bé, AJ Ruz ha estat de nou un exemple. Dia a dia, lluita a lluita, aquest és el camí. Abans, ara i sempre!


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada