dissabte, 7 de febrer de 2015

Girona: El vertigen preelectoral i l’hegemonia conservadora.


No per habitual el síndrome preelectoral envaeix aquells que formen part dels grups municipals o volen formar-ne part. Al llarg del mandat pocs son els que es mouen per a concretar propostes o debatre alternatives, quan arriba la precampanya surten com a bolets les candidatures noves o aixequen les banderes els que havien tingut municipalment un perfil baix.


La vella política dona una excessiva importància a la representació, sembla que ser present al consistori és la gran fita. Es cert que moltes propostes ciutadanes necessiten sintonia municipal i per tant gent que les defensi. Però som persones del estar, més que del ser, del tenir veu i menys del que fer amb aquesta veu.

He passat per l’oposició, en solitari, pel govern en minoria i per l’oposició compartida. Sempre el gran problema ha estat lluitar contra l’hegemonia conservadora, dels que es conformen amb gestionar l’existent i no en transformar allò que és necessari. Governar no és fàcil si vols canviar les coses, els meus companys i jo solament ho vàrem aconseguir parcialment sota una hegemonia diferent i a voltes hostil. Una experiència necessària però no repetible.

Hem denunciat, hem sigut una de les veus del carrer, però el handicap de no poder transformar aquesta veu en canvis institucionals et margina. Sovint pugem, com un nou Sísif, la pedra per la pendent per a que caigui de nou en el punt inicial. Quan aprendrem els que volem transformar la ciutat que ú no és ningú. Que sense teixir aliances amplies el poder conservador sota sigles diferents continuarà decidint el present i el futur en la nostra petita i delicada ciutat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada