La
presentació a tràmit d’una declaració que proposa el camí a seguir per a la
constitució de la República catalana a encès la “Villa i Corte” i com no, als
seus representants a Catalunya, que li han fet de caixa de ressonància. Soc dels
optimistes, però per aquells que no ho son, que
quedi clar, que mai, mai, s'ha produït cap canvi a Madrid sense una acció clara i
contundent des de Catalunya.
Un home
caracteritzat per fer de la paràlisi un sistema de relacions polítiques, Rajoy, perd el cul reunint-se a tort i a dret per a preparar la “Santa Aliança” contra
Catalunya, fins i tot ha convocat, per primer cop, al “coleta morada”. Òbviament
s’han afanyat Sánchez i Ribera a fer de “palmeros” i a base de declaracions
demostrar que un és mes espanyol que l’altre!
El consell
del poder judicial dona ordres de que els membres del tribunal superior de
justícia de Catalunya no vagin a l’acte del dia de la justícia, servint-nos una
magnifica metàfora de com hi podien anar si la justícia hauria de ser
independent. Joc de despropòsits que una simple posada a tràmit d’un text a
aixecat.
El seu dit al nostre ull, ens assenyala el camí. Amb tot el respecte a les forces
independentistes al Parlament, també a aquells que encara desfloren la
margarida de si a Madrid hi haurà una majoria d’esquerres, republicana i
favorable al referèndum d’autodeterminació per a Catalunya, que es posin les
piles, que avui i ara tenen a les seves mans de remoure com mai en trenta cinc
anys el statu quo, que posin en comú el que ja tenen i deixin en segon pla el
que avui es accessori i circumstancial. Ara és demà!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada