dimarts, 6 d’octubre de 2015

Ha desaparegut el Catalanisme?

He llegit darrerament, és a dir després del 27S, que el catalanisme ha donat pas a l’independentisme i que pel camí s’està fracturant el país. El catalanisme integrador, diuen,  ha donat pas a l’independentisme excloent i com a conseqüència tenim els 740.000 vots de Cs. Sembla que donen la raó a una "visió 2.0" de la profecia apocalíptica d’Aznar", de que abans de trencar-se Espanya es trencaria Catalunya. No ho crec pas.


A diferència dels articulistes no he observat en l’actual independentisme més eixelebrats o en paraules de la xarxa, “trolls”, que en sectors molt minoritaris del catalanisme del passat segle XX. Avui el catalanisme opta majoritàriament per la independència, no per introspecció sinó com a resultat del pur empirisme. La resposta al rebuig continuat a construir una Espanya capaç d’integrar Catalunya com a nació i la constant hostilitat dels governs de la segona restauració al reconeixement de Catalunya com a nació.

La voluntat d’integració, de construir un sol poble, de fer un nou estat basat en la tolerància, el respecte i el principis democràtics formen part de l’ADN del catalanisme independentista. No solament Súmate, que també, sinó l’amplia base de la ciutadania que compartim orígens diferents i un present i futur comú.

Qui vulgui apostar per la permanència a l’estat espanyol es molt lliure, si segueix els principis democràtics i el respecte a la majoria. No cal emmarcar-ho en un paradís perdut, perquè l’autonomisme no ha estat la dolça Icària que els independentistes hem destruït. L’autonomisme ha estat destruït pel espanyolisme ranci amb la col·laboració inestimable del governs de l’estat i dels seus tribunals en els darrers anys.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada