dimarts, 27 d’octubre de 2015

Nou parlament per a una nova època.


Ahir donàvem el primer pas amb la constitució del Parlament. Nova presidenta, nova mesa i s’obre la ruta, difícil i necessària, cap a la independència. El cinc vots favorables de diputats de CSQP a la presidència, no se si és un miratge, però m’obren una escletxa d’esperança de que al llarg dels propers mesos, i aïllada la incògnita del 20D, s’incorporin a un camí plural com és el del procés constituent de la República catalana. 


El cant dels segadors fou un bon termòmetre dels sentiments catalanistes dels diputats, de respecte o no pel símbols del seu país. El silenci i el posat despectiu de molts dels diputats i diputades de Ciudadanos i del PP expressen el que sovint amaguen tot dient que no son separatistes però si catalans. No crec pas que es sentissin de la mateixa manera si hagués sonat l’himne d’Espanya. L’ou de la serp està esclatant, però sempre ha existit, fins i tot, en els vells i bons moments de, per alguns, l'enyorat autonomisme.

Resten no pocs serrells a tancar, cal deixar clar el camí i els mitjans amb els que es comptarà, aïllar la incògnita del govern i del seu president i aclarir com i amb quines candidatures o candidatura es focalitza el vot cap a la independència a Madrid. Perquè res està guanyat, però tot es encara possible.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada