 |
| Font: rac1.org |
L’alcalde declarava fa pocs dies que posaria en l’ordre del dia del Ple de març una Moció de confiança. L’argument era que si no s’aprovava definitivament el pressupost calia escurçar terminis per a fer possible aquesta aprovació si no es presentava i guanyava un candidat alternatiu.
La llei de règim local no permet les eleccions anticipades en un cas de manca de governabilitat i ofereix aquesta mesura excepcional si determinades circumstàncies impedeixen l’aprovació del pressupost. No crec que sigui la millor formula, però és la única, si no es vol la pròrroga del pressupost, per fer possible la governabilitat.
Una mesura d’aquesta mena exemplifica un clar fracàs, en primer lloc del govern, que té la responsabilitat de cercar les aliances adients per a dirigir la ciutat, però també de l’oposició que no té excusa si no fa el possible perquè la ciutat funcioni.
Les eleccions del 2011 varen significar una ruptura amb el passat, des del 1979 el PSC en solitari o en coalició havia dirigit l’Ajuntament de Girona. La conjuntura econòmica i política, el cansament de la ciutadania i el desig d’una alternança, va portar a un resultat amb el que el primer partit, el més votat, fou CiU. No tenia majoria absoluta, però era impossible una alternativa coherent que li impedís l’accés a l’alcaldia. Tenia una majoria si s’hi afegien els 7 diputats del PSC o els 3 del PP o el 3 de la CUP, però la suma dels tres no podia ser una alternativa coherent. Els dos regidors que vam treure ICV-EUiA ens permetia estar a l’oposició però no una alternativa de govern compartit: PSC, CUP i ICV-EUiA solament sumàvem 12, en el cas, no pas fàcil, que haguéssim pogut coincidir en un candidat a l’alcaldia.
Al començar el mandat, CiU va arribar a un acord amb PSC i PP, després pel primer pressupost solament amb el PP, aquesta darrera aliança fou prou sòlida fins que el dret a decidit i la opció per la independència l’ha fet impossible.
En les ordenances 2013 tot semblava que hi hauria un pacte de nou amb el PSC, es va trencar minuts abans de començar el ple, i vam votar en contra nosaltres, el PSC i el PP, la CUP no ens havia dit que s’abstindria i va argumentar que ho feia per a facilitar la participació de les entitats. El meu grup va considerar que aquesta posició era assenyada i que valia la pena canviar el nostre vot per una abstenció per a fer possible una negociació amb les entitats. Així es va fer i amb modificacions importants es van aprovar definitivament les ordenances.
Continuàrem aquest camí en els pressupostos i en abstenir-se inicialment la CUP i nosaltres, després d’importants canvis -el PP els valorava en més de tres milions- havíem de continuar negociant fins a l’aprovació definitiva. El canvi d’estratègia de la CUP de negociar sola i presentar una llista de màxims que el govern havia de respondre si o no, ens ha portat a un nou escenari que és el de la moció de confiança.
En tot moment hem respectat el dret a decidir el que vulgui la CUP, ni hem pressionat, ni ho farem mai, per conviccions. Donarem la nostra opinió, és clar, però respectem les decisions d’altre, com demanem de la mateixa manera que es respectin les nostres.
Ni les tres abstencions de la CUP ni les dues nostres per separat poden servir, malgrat tot pensem que negociant fins a l’últim moment hem de fer possible que les entitats de la ciutat i una millor democràcia participativa millori unes partides molt necessàries en un moment de crisi per a la ciutat. No ens quedarem de braços creuats fins a les properes eleccions en que pugui hipotèticament canviar el govern.
Només voldria fer-te un parell de correccions ja que crec que hi ha alguns errors. Al meu entendre, la CUP no va pas canviar d'estretègia, ja que en tot moment va dir que l'abstenció inicial era tècnica, i que la votació final es decidiria de manera assembleària.
ResponEliminaD'altra banda, et puc assegurar que el que es va demanar no era una llista de màxims, sinò una llista de mínims per facilitar l'aprovació. Si vam decidir no continuar asseure'ns a parlar amb la Sr.Planes, va ser perquè el seu poder de decisió era mínim i ho havia de consultar tot a un alcalde que estava massa enfeinat al Parlament.
La resposta va ser que no feien cap canvi substancial, només algunes petites concessions. En base a la proposta final que van fer en l'assemblea oberta tothom va concloure que aquest pressopostos eren del tot insuficient, i que si l'equip de govern vol que s'aprovin els pressupostos, que s'arremangui i es posi a treball des de molt abans, que sense confiança i treball previ per mi és impossible arribar a gaires acords.
Bernat,
ResponEliminasempre he pensat que si tens coincidències importants en un negociació, la unió fa la força. Les nostres esmenes, 14, que hem presentat coincideixen amb moltes de les vostres i en la negociació que encara està oberta es probable avançar. Anar junts ens havia donat pes , doncs les vostres tres abstencions soles com en la primera votació de les ordenances eren insuficients. Nosaltres dos sols també. Perquè ni un ni altre donarem el si a CiU.
El que volíem i penso que és el que ens caracteritza en comú, és aconseguir el màxim per als barris, l’ocupació, l’acció social i la sostenibilitat.
Respecto la vostra posició, però continuo pensant que coincidir no ens debilita i dóna confiança a molta gent de la ciutat que vol una altra manera de fer política. Avançar en el dia a dia no és incompatible en lluitar per a transformar a fons el sistema.