| Font: acampadabdn.org |
Hi ha molts motius per a protestar: retallades de sou, augment d’hores, acomiadament d’interins i pèrdua de recursos que afecten la qualitat dels sistema educatiu públic. A tot això hem d’afegir la darrera llei estatal partidista en aquest àmbit i el proper decret de la Generalitat sobre plantilles obrint la porta a l’amiguisme i la corrupció en el nomenament del 50% del professorat a cada centre per part del director.
Entre la ràbia i el desànim, es mou la majoria del professorat, aïllats en petits i mitjans centres, amb dificultats per a fer confluir els problemes concrets de la teva escola o institut amb el conjunt del professorat. Aquest aïllament també es concreta en una feina que, malgrat el treball en equip, manté altes dosis d’individualisme, en darrer terme estàs sol davant del grup classe.
Molt s’ha fet abans del dijous, dia de la vaga –tancades, assemblees, manifestacions- però molt resta per fer... No és fàcil. Però que les administracions no comptin solament els vaguistes, s’equivocarien: repto al ministre Wert o la Irene Rigau a anar a qualsevol claustre de qualsevol escola pública de Catalunya, no li caldrà comptar amb els dits d’una mà els que són favorables a les seves propostes, els hi sobraran tots.
Ens cal però més unitat d’acció, combinar el sindicalisme, imprescindible, amb els representants assemblearis, obrir-se més a tota la comunitat i especialment a pares i mares i alumnes, aquests darrers han de lluitar amb coratge i decisió contra unes mesures que els hi prenen el futur. Però som els ensenyants els que, amb el nostre exemple, hem d’obrir camí. Hi ha motius per la vaga, però encara n'hi han més per a seguir lluitant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada