S’ha parlat de l’atac al català de l’esmentada llei d’educació del ministre Wert, és cert. Sembla que és l’únic que li preocupa a la consellera Rigau, a mi també em preocupa, però també moltes més coses.
La consellera Rigau i el senyor Wert coincideixen en gairebé tot, menys amb l’idioma en què s’hauria d’impartir el mateix model retrògrada i ideològicament carca. A la nostra consellera solament li preocupen les competències, les mateixes que quan les exerceix està portant al pitjor retrocés de l’escola pública catalana dels darrers trenta anys. Hipocresia d’un govern que és incapaç de mantenir les seves estructures d’estat, educació i sanitat, mentre garla i garla sobre dret a decidir i quan decideix anem de mal en pitjor.
Fer de l’escola pública subsidiària de la privada, no assegurar places públiques si la privada en té, separar els nens i nenes per raons falsament de rendiment i que amaguen desigualtats econòmiques evidents, assegurar el finançament públic i la segregació per sexes de les escoles sectàries de l’església catòlica, fer de la religió i de l’espanyolització el fil conductor de l’educació, posar totes les traves amb el nom de revàlides per l’accés del fills i filles dels treballadors a la universitat... Tot això i més ens volen fer colar en la punyetera llei Wert. I de tot això la Generalitat ni mú!
Ja n’hi ha prou de que la conselleria d’Ensenyament jugui amb les cartes marcades, grinyolant contra Madrid i aplicant, amb entusiasme, els continguts, les mesures més retrògrades. Escanyant l’escola pública, negant els recursos més necessaris. També volem decidir en educació, també volem exercir la nostra sobirania, volem escola catalana, pública, laica i de qualitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada