El Celler de Can Roca, una excepció?

Font: blocs.laxarxa.com

En Josep Roca comentava en la seva intervenció al Teatre Municipal que fa 27 anys quan van obrir el restaurant el primer dia no va entrar ningú, han estat la perseverança i la bona feina les que li van permetre fer-se un forat i esdevenir primer un restaurant de referència a la ciutat, després al món. Com molts projectes, la dificultat és fer-se camí els primers anys, en l’àmbit de la restauració i en tots els altres i de tots els problemes el més gros, estic segur que em donaran la raó, és la liquiditat, la facilitat o no d’accedir al crèdit.

Crec en el treball, l’assalariat i l’emprenedor, el que fa una bona feina i el que s’arrisca a fer-la i que altres en tinguin. Crec en l’economia productiva, de béns i de serveis, és la única que genera riquesa material i permet redistribuir-la amb equitat. Avui el gran enemic de l’economia productiva és la política econòmica que des del Banc Central Europeu, Mario Draghi està perpetrant. No està sol, té darrera els que tenen l’hegemonia del poder econòmic i polític, a Europa i a casa nostra, avui, els especuladors que controlen la banca europea i els fons d’inversions. Diners al 0,5 pels bancs, al 10 per les petites i mitjanes empreses, si tenen sort.

Per això es fa difícil als que estudien al millor institut d'hostaleria del món, que també es troba a Girona! Caldria que alguna revista promogués aquest títol? Que els seus estudiants quan acaben puguin reeixir creant nous negocis. Que els que ara els tenen no tanquin, que la il·lusió generada pel premi als germans Roca pugui ajudar-nos a rellançar l’economia gironina, la productiva. Els conreus i la ramaderia de qualitat, la indústria i les cooperatives alimentàries, els serveis d'hostaleria i turisme, la rehabilitació i renovació d'habitatges,  la investigació i desenvolupament de nous productes i serveis...

Si no volem que el Celler de Can Roca sigui una excepció, una meravellosa excepció però, cal trencar les regles actuals que ens han instal·lat en la depressió econòmica i en la desesperació social, per això cal crèdit, cal crèdit ja! Una política econòmica que tingui com a prioritat la inversió productiva i l’ocupació, és a dir deixar d’ajudar als bancs que no donen crèdit, crear una banca pública amb les entitats nacionalitzades, fer una política econòmica a les antípodes de l’actual!