Una casta extractiva, una colla de lladres!

Font: wikipedia.com

L’altre dia vaig sentir aquesta definició de la classe dominant espanyola, i formant part d’aquesta, la catalana, casta extractiva, és a dir la que viu de la simbiosi amb el poder públic amb un únic objectiu: fer diners a costa dels altres, sense escrúpols. I això ve de lluny. No podem oblidar que a redós del Franquisme que als anys seixanta es va fer una enorme acumulació de capital del que és hereu l’actual sistema bancari i bona part de les grans fortunes a les que en la transició no se’ls hi va demanar ni l’origen de les fortunes ni les responsabilitats a les que podien haver incorregut.

Aquest maridatge ha caracteritzat aquests anys de democràcia tutelada, aquesta casta extractiva és la que s’ha aprofitat de l’entrada a la Unió Europea, la que ha saquejat les ajudes comunitàries tots aquests anys, la que va induir i mantenir la bombolla immobiliària i la que ens ha deixat una deute terrible després d’amagar i protegir els seus beneficis a prop, amb les fórmules hisendístiques que les protegeixen, o ben lluny, en els paradisos fiscals que proliferen en aquesta economia pretesament global.

El més important problema que tenim és l’atur, seguint el full de ruta de qualsevol país de la Europa del nord hi hauria hagut un pacte entre els que tenen el capital i els que tenen treball o l’han perdut. El més important seria que tothom cedís i en primer lloc els que més tenen per a tornar la dignitat d’una feina als nostres sis milions d’aturats. Però els qui el poble ha votat per a liderar, troben assumptes més peremptoris a atendre dins la seva ben pagada bombolla.

Aquesta colla de lladres, indiferents al patiment, no entenen una altra cosa que la por a perdre el que més estima, els diners. Incapaços de perdre una mica per mantenir bona part del seu guany, solament ho podrà entendre, si és que ho entén mai, si l’alternativa es perdre-ho tot. O ens espolsem la mandra i por de sobre, o ens deixem de punyetes i ens unim davant el nostre enemic principal, aquesta casta extractiva, o tot continuarà igual, és a dir a pitjor.