1 de maig i tanquen la Torras! Record i indignació.

Per molt anunciada que sigui la mort d’una empresa no es menys dolorosa. Anunci en una jornada significativa l’1 de maig tragèdia i metàfora de la desindustrialització que hem patit en aquests darrers quaranta anys i que te responsables que han sortit d’aquests afers sense despentinar-se. El capitalisme pot ser especulatiu i depredador i sovint no és “business friendly”, o al menys no de les empreses industrials.

La Torras, l’antiga Torras Hostench, ha estat el paradigma de la industria a Girona, feta amb capital autòcton, fins que diferents processos lligats al procés desindustrialitzador de l’època “Felipe González", aquell que deia de que no importava el colors dels gats mentre caces ratolins, es va anant venent diferents cops a fons especulatius.

Una empresa amb totes les contradiccions de l’època, amb el menys teniment habitual pel medi ambient, però que donava a l’àrea metropolitana de Girona 3000 llocs de treball! En el moments que vivim sabem el que costa crear llocs de treball i més en empreses productives!

Personalment hi tinc un deute, vaig treballar-hi els estius, fet que em permetia pagar-me els estudis universitaris. El darrer any fou el 1975 quan al intentar reconstruir CCOO a la fàbrica, després de la caiguda de Xavier Corominas, les meves continues retencions policials a la parada de correus on es paraven els autobusos de l’empresa, que em feien arribar tard, foren excusa per al meu acomiadament.

La darrera reforma laboral permet la impunitat dels tancaments, però no la passivitat davant de la injustícia, hi ho és i de la grosses! no solament per a les 132 persones que hi treballen sinó també per al present i futur de la indústria a les nostres contrades. Resto a la disposició dels sindicats per fer tot i més,  des del meu lloc d’electe a l’ajuntament, per a mantenir la Torras.