Un debat ha
sortit a la llum que te com a protagonistes alguns del pobles al voltant de
Girona i que el darrer Ple com a resultat d’una desafortunada intervenció de la
portaveu del PP es llegeix en clau de confrontació. De que parlem quan parlem d’àrea
urbana? Més enllà de la retòrica parlem de poder, de capacitat de decisió, no
solament dels representants de cada un dels municipis, també del control que
pot exercir la ciutadania sobre aquests.
Molt menys del
que s’hauria d’haver fet s’ha fet respecte l’àrea urbana, fins fa ben poc les elits
locals eren molt geloses del seu poder municipal. Alguna planificació i gestió
dels serveis bàsics, aigua, transport, però no tots, per exemple residus no de
forma completa. La desigual mida i les competències diferents no ajuden gaire a
l’acord, si la greuge comparativa es sovint el refugi dels incompetents, la
prepotència amaga la manca de propostes.
Però del
que parlem ara no es tant d’àrea urbana com d’àrea comercial, com a resultat de
la terciarització del territori i de la dependència del turisme i del comerç com
a motors econòmics. Si en el primer la ciutat de Girona viu un important
creixement per la valorització del seu patrimoni, el comerç esdevé un factor d’ingressos
extraordinari per als municipis, no qualsevol comerç, les mitges i grans
superfícies. Aquest fet és la base del conflicte, a Girona, la majoria dels grups que som al
Ple, estem disposats a parlar-ne, en la mesura que en el present i en el futur estem
en la presa de decisions, cas per cas.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada