Escric amarat
d’emoció, resultat d’un acte de just homenatge al Francesc Pararols, aviador,
guerriller i polític gironí. Als seus 95 anys es el viu representant d’una
generació, dels supervivents de guerres, exilis i repressió, que han conservat i
ens han donat testimoni de coratge i coherència.
En un moment
en que tota la política es posa en qüestió, en unes circumstàncies en que la
paraula polític, sembla un renec, paga la pena mirar als ulls del Francesc i
veure la llum de la il·lusió i de l’esperança que caracteritzen al
revolucionari. Al revolucionari de
veritat, el que dona la vida i comparteix lluita i sentit amb els altres ¡ el
que no confon la demagògia amb l’acció col·lectiva.
Representa
la història del PSUC, aquell partit nascut com a conseqüència de la necessitat
de parar el feixisme, que fou capaç de grans coses i també de grans errors. Si actues, si et compromets, et pots equivocar, però es la única manera de canviar
les coses. Sense organització no es possible el canvi revolucionari i sense
generositat no hi ha unitat, el únic ciment que tenim les classes subalternes
per a transformar la societat.
ICV i EUiA
son hereves del PSUC, s’equivoquen més cops dels que voldria, però sempre han estat a primera línia, ni
en el franquisme van fer vacances ni en els darrers quaranta anys han vist la
vida des de la barrera, han patit escissions, trencaments, però sempre hi han estat.
En Pujol de Sant Feliu, en Casademont de Figueres, en Germinal de Lloret, en
Mera, Herrera, Pararols i la meva mare, la Maria, sempre hi van ser i ens han
educat a no defugir els compromisos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada