El PSUC fa
avui, 23 de juliol, 78 anys. El comitè Central del PSUC el 2 de desembre de
1989 va convocar el 20 de gener de 1990 la XI conferència nacional del PSUC. En
aquesta es va decidir el traspàs de les competències a IC, és a dir el PSUC va
cedir la seva sobirania a tots el efectes a IC. A la vegada el PSUC no es dissolia
i se li encomanava la tasca de mantenir-se com a intel·lectual col·lectiu.
Els
estatuts del PSUC aprovats en el IX congrés de 1997 recullen tot aquest procés.
En aquells moments jo era membre del seu comitè central, hi vaig entrar molt i
molt jove, digueu-me romàntic, però molt sovint l’enyoro. No crec que estigui
congelat doncs perviu en la nostra història i en el cap de molts i moltes que
en algun moment de la seva vida en fou un referent.
Les idees
no viuen sense organització, deia Gramsci, i s’ha repetit molts cops sovint sense entendre bé el que volia dir. Parlava de generositat, no d’autoritat, de treball
en equip no de culte al líder. L’organització, el Partit, en majúscula, volia
dir treball i acció col·lectiva. El príncep modern era el col·lectiu revolucionari.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada