L’afer Pujol: No n’hi ha prou amb una carta, cal donar explicacions públiques.

Soc dels que s’han commogut i no s’han alegrat gota per la confessió de Jordi Pujol de que durant trenta anys ha amagat a hisenda molts diners. Pujol no és Catalunya, però durant anys i panys ha volgut representar la seva imatge, contraposada a una Espanya governada per gent sense principis.

Ni un bri de comprensió pel personatge, una profunda incomprensió pel dirigent polític que més enllà de les seves polítiques, a les antípodes de les que jo faria, ens deia que estimava el país per sobre de tot i amb la seva hipocresia li ha fet molt de mal.

Era tant hipòcrita i deshonest per no veure que amb les seves accions furtava al país, que deia defensar, els impostos proporcionals  que eren imprescindibles per les polítiques a seguir? Creia que estava per sobre del bé i del mal i que ningú mai el podria tocar per les seves malifetes? Motes preguntes més ens queden al pap, alguns respostes aniran sortint els propers dies i mesos.

Es cert, pel que sembla, que mentre la política del peix al cova va funcionar res podia tocar-lo, la “omertà” entre uns i altres, ací i allà, el va ben blindar. Però ai las! quan les coses han canviat, quan el poble ha dit prou! Que bé que els hi va ara als que comparen l’independentisme amb la violència de gènere aquest afer, quina excel·lent cortina de fum tenen els que han fet de la corrupció generalitzada sistema de govern a tot l’estat. Catalunya, separatisme i corrupció! No cal dir res més!

Per això no ens val una carta. L’expresident i ex molt honorable ha d’explicar amb pels i senyals tota la veritat d’uns afers que no son solament de caire personal per que s’han donat quan era la màxim representat de Catalunya, no solament per que els ciutadans i ciutadanes de Catalunya ens ho mereixem, també per a desconstruir, tot lo possible, la campanya que des de Madrid ens vol empastifar a tots!