“Veien el
que cau ens convindria un canvi de règim”. Una frase d’una conversa amb
alumnes, millor dit ja exalumnes, que han
tret recentment la selectivitat amb bones notes. El que m’agrada de donar
classe a segon de batxillerat és fer-los reflexionar sobre el present a partir
del que aprenen del passat més recent.
Que la seva curiositat per aprendre i el rigor en cercar i interpretar fons plurals
els permeti un raonament obert però
ferm.
Un canvi de
règim que els permeti ser protagonistes del seu futur, un canvi d’època en que
sigui possible nous codis en clau transformadora. I ací entra la política no
com una professió sinó com un deure cívic. Ja sé que em direu que no és nou,
que en altres moments la política ha estat així, un servei, però em donareu la
raó si l’actitud de no pocs polítics i de bona part de les institucions, on
aquets son majoria, el servei públic ha estat mediatitzat per la influència del
poder econòmic i l’acomodació al “statu quo”.
Valorar el
que es te, el que va costar aconseguir-ho i el que s’ha perdut és fonamental
per que no es defensa, no es lluita, pel que s’ignora. Sense posar en valor les
fites històricament assolides, difícilment es fonamentaran rigorosament la
necessitat de perspectives noves. Posar en una mateix contenidor de rebuig tot
el que hem fet en aquest darrers quaranta anys no solament és un error, és
equivocar el camí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada