No crec en
conspiracions, defujo de les explicacions simples, em nego a veure les coses en
blanc negre, però com diu el vell acudit: Eu non creo nas meigas, mais habelas, hainas”.
En qualsevol anàlisi de política internacional aquesta frase es plenament
vigent.
Com la
majoria estic trasbalsat pels naufragis al Mediterrani i per les corrues de
refugiats a les fronteres de la Unió Europea. Crec que cal un ampli esforç humanitari
i que els governs europeus no estan fent el que caldria. Però em nego a veure aquest
fet com exclusivament migratori i humanitari.
Iraq, Síria
i Líbia, son els grans perdedors com a estats, d’una pugna on la geopolítica,
feta per aprenents -o no tant- de bruixots, ha desfermat la destrucció d'aquest darrer i una guerra sagnant als altres dos. Amb tots els dubtes sobre drets
humans, aquests països eran l’excepció laica, o més aviat d’un arabisme no excloent
a les altres minories. Eren però, l’adversari històric dels fonamentalismes, especialment d'Aràbia Saudí
i Quatar, i recentment de l’islamisme califal d’Erdogan a Turquia.
EEUU amb la
seva obsessió per Rússia i Iran ha apadrinat els conflictes i la Unió europea
ha seguit dòcilment aquesta estratègia. El petroli, els gasoductes, la lluita
per l’hegemonia, fa que “els enemics dels meus enemics siguin els meus amics”,
malgrat que ho son de forma extremadament inestable com hem vist.
Llegeixo el teu article amb interès. Evidentment aquests "emigrants" en realitat són fugitius d'una situació catastròfica amenaçadora sobre la qual no tenen cap control ni cap esperança de guanyar-lo. Molts veuen l'ordre establert pel colonialisme i sostingut pels EUA com a la pitjor de moltes causes. El petroli, en canvi, està perdent importància gràcies a l'èxit espectacular del fracking a gairebé tot el món. Els EUA segueixen important petroli només per raons polítiques però tenen prou petroli tots sols per molts anys i igual a altres països del continent. De fet actualment hi ha atur a totes les zones petrolieresde la Unió
ResponElimina