Res
és mesquí deia el poeta amb la generositat del que somnia i del que sap trobar
en la quotidianitat l’alè de viure. Salut, feina, amistat, amor...tels trobes o
et troben si saps, o aprens a cercar, el que tens al teu voltant. Les
equivocacions, si no et tiren enrere, et donen les lliçons més importants. Ha
passat un any i no me’n penedeixo de les decisions més importants que he pres
per doloroses que han sigut. Gràcies a elles veig el nou any amb més optimisme.
Cloure
la meva etapa com a professor no ha estat fàcil. Sempre ha estat la meva
vocació, m’hi he dedicat més de trenta anys i solament la he deixat en breus
parèntesis. M’ha donat molt i li ha dedicat molt també, però per l’exigència
que es mereix l’has de deixar quan estàs encara físicament bé i mentalment
fort. He aprofitat una de les poques avantatges que l’administració atorga als
professors i he avançat uns pocs anys la jubilació. Decidit i fet.
He
deixat el partit on havia militat molt i molt de temps. M’ha dolgut, i m’ha
dolgut més, pels que no ho han entès. No és pot prendre decisions a gust de
tothom, deia la meva mare, cal que n’estiguis de convençut, insistia. I
n’estic. No puc prendre partit, si no combregues en decisions claus que afecten
el teu compromís i comporten arrenglerar-te assumint decisions que no
comparteixes. He rebut, però, més respecte que fel.
Des
de la independència en política, estic aprenent a caminar de nou,
comprometent-me en objectius comuns amb qui tinc més a prop. M’espera una
activitat nova en un ambient hostil, en un marc canviant ací i allà. Tindrà un
temps limitat, el faré sense sectarisme acostant-me a qui pugui i vulgui ajudar
al canvi. Vaig lleuger d’equipatge i confiat amb els que m’han fet confiança.
Quan creus que quelcom s’acaba, torna a començar.
Un
any s’acaba i en comença un altre. Salut i felicitat!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada