Avui
començo el dia després, es a dir el primer dia com a diputat “cesante”, en la
millor tradició del parlamentarisme liberal del segle passat que tant bé descrivia
Mariano José de Larra, sí, el de “vuelva usted mañana...”. No s’han atrevit a
fer la “Gran Coalición” i menys un govern d’esquerres, els dos únics possibles.
Ens han entretingut amb l’inversemblant govern PSOE-Ciudadanos que no va tenir
ni de lluny majoria. A l’espera de fer a partir del 26J el que no s’han atrevit a fer ara?
Si l’esquerra
sumava perquè no s’ha fet govern? Probablement no es volia canviar tant la política econòmica com la territorial. Era imprescindible l’esquerra catalana
independentista i malgrat aquesta hauria donat el seu suport, això significava
un referèndum d’autodeterminació que de cap manera el PSOE, presoner del
nacionalisme espanyol, estava disposat a cedir. Un, que es mal pensat, creu que
si no s’hagués situat el referèndum, tampoc s’hauria acordat res. El canvi els
hi fa por, sobretot si s’ha de compartir el timó i transformar a fons les
polítiques fetes fins ara.
Aleshores
perquè no s’ha fet la Gran Coalició? Al meu parer hi ha hagut dos impediment
importants. Un de personal, subjectiu, i un altre d’orgànic, En el primer cas
calia sacrificar un dels dos “reis” i caps dels dos s’ha deixat, tot esperant
el fracàs del contrari. Una tercera personalitat ha estat impossible, doncs des
de la mort de Botín i la retirada d’Alierta, ningú te prou autoritat en l’Ibex
35 per parlar en nom de tots i influir de manera efectiva en el desenvolupament
d’un nou govern.
Orgànicament
parlant cap dels dos grans tenia la capacitat de vertebrar una coalició, com a
molt deixar governar a l’altre amb l’ajuda de Ciudadanos com a escolanet. Pot
ser aquets temps mort entre eleccions permeti la retirada d’un o altre i
facilitar el que fins avui ha estat impossible.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada