Sobre el finançament dels pisos assistits de la Cort Reial

La inesperada notícia de la paralització dels pisos assistits de la Cort Reial i del Centre de Dia per Gent Gran s’ha convertit en un joc de despropòsits per a justificar aquesta innecessària i precipitada decisió. Sembla que l’Eduard Berloso, responsable dels serveis socials municipals, treu una carta del desembre passat de l’antic responsable d’urbanisme municipal i actual de patrimoni de la generalitat on donava la repercussió per la hipoteca que vivendes de Girona havia demanat per a 10 anys si aquesta requeia al 100% en els llogaters, i amb un temps tant curt d’amortització sortia exageradament alta per a uns pisos d’aquetes característiques.

Així li vaig dir a l’esmentat responsable recordant-li una vegada més que abans de demanar hipoteques s’informés dels objectius i necessitats del projecte. Amb la responsable dels serveis econòmics i la d’urbanisme, que substituí al Joan Pluma, replantejàrem el tema amb l’objectiu de reajustar la hipoteca i/o denamanar-ne una altra a 30 anys, fet que permetia assumir el projecte sense excessius costos indirectes per a l’Ajuntament.

Aquest es el camí que havia de seguir l’actual responsable dels serveis socials abans d’abandonar el projecte amb un argument que ara no tindria vigència si es fan els deures.

Ser bona persona és ser intel·ligent

Vivim temps de pors i silencis, la por d'equivocar-nos, el temor a que ens etiquetin de poc realistes. Sembla que defensar una societat, una ciutat on la pobresa no ens deixi indiferents, és de romàntics o encara pitjor: que acabem pensant que els pobres ho són perquè s’ho mereixen.

En defensar l’acció social en temps de crisi, per invertir quan menys tenim en els que menys tenen, m’he sentit etiquetat de “bonhomia”, concepte que s’afegeix al de “bonisme” en el que un concepte positiu -bo- esdevé tot el contrari i s’assimila a ximple.

Sense aquest context no entendríem que tanta gent, bona gent, se’n desentengui dels altres.

Jo els hi retorno l’adjectiu qualificatiu i el torno substantiu. Ser Bo, bona persona, és ser intel·ligent, perquè amb el que està plovent no ens en sortirem sols. No ens en sortirem amb desconfiança i deixant fer als que més recursos econòmics i menys de morals tenen. Cal que la bona gent els hi plantem cara.

No podem deixar que desmuntin el que tant ens ha costat de fer: la salut, l’escola, les polítiques socials i mediambientals. Mai ho reconeixeran, per a ells són efectes col·laterals no volguts, però com en la teoria dels vasos comunicants: t’han de treure per tal que ells puguin tenir més. En aquest cas treure a molts per a uns pocs. Sense deixar-nos temps a pensar, bombardejant-nos amb missatges conformistes i desmoralitzadors.

Us comentava fa poc el cas del centre de dia per a gent gran i els pisos assistits que ara el nou govern municipal no vol fer. Si no parem la política de deixar de fer vindran després retallades a la tele-assitència, a la “Sopa”...

En cap programa electoral, en les darreres municipals, es deia això. No ho hem de permetre.

Ni un pas enrera. Volem el Centre de dia de Sta. Eugènia i els pisos per a Gent Gran al Barri vell.

Foto Marc Martí

Avui el Diari de Girona se’n fa notícia d’unes declaracions de l’actual regidor de serveis socials Eduard Berloso a la cadena SER.

Resumint ve a dir que paralitza l’obertura del Centre de Dia per a Gent Gran de Sta. Eugènia i no començaran les obres ja pressupostades dels pisos assistits per a gent gran que s’havien de fer a l’antic conservatori de les Voltes d’en Roses. L’argument és que no hi ha demanda.

He volgut contrastar aquestes declaracions entrevistant-me aquest mati amb el regidor, la visita ha estat curta doncs no m’ha donat cap informació contrastada, cap informe solvent. Més enllà de judicis de valor sobre els costos i llistes d’espera poc informades.

Què hi ha darrera d’una pas enrera d’aquesta magnitud en uns serveis per a la gent gran de la ciutat que l’actual alcalde va considerar modèlics? Tot em fa pensar que és un posar-se la tireta abans de la ferida, que el finançament del contracte programa amb la Generalitat i els acords amb la diputació poden baixar i aleshores s’ha de vendre que no es pot mantenir determinades apostes no perquè no s’ha sabut aconseguir els diners necessaris sinó perquè no fa falta.

No es pot admetre un pas enrera en les polítiques socials de la ciutat, encara menys amb aquestes formes, amb aquesta improvisació i desconeixement. Per a mostra un botó: es diu que es crearà un centre jove en lloc del centre de dia i es traslladarà el centre obert situat a la plaça del “Barco” de Sta. Eugènia, centre on hi ha nens de 6 a 12 anys!

Desmuntar les coses que funcionen es fàcil, el difícil es mantenir-les i millorar-les.