Neoliberalisme o catalanisme, un dubte de CiU que Mas i Duran decanten cap a la primera opció

S’han convocat eleccions pel 20 de novembre i CiU somia, un cop més,  en convertir-se en àrbitre de la política espanyola. La condició, segons proclama Josep Antoni Duran Lleida, és que el PP no aconsegueixi la majoria absoluta. Encara que sembli lògic només ho és cert en part.

CiU porta dues legislatures d'oposició als governs en minoria presidits per Rodríguez Zapatero i els àrbitres han estat d'altres: PNB i Coalició Canària. Per a que Duran Lleida es converteixi en àrbitre de la política espanyola, a més de l'absència de majoria absoluta, s'han de donar altres circumstàncies. Algunes d'elles polítiques.

Sota el lideratge de Duran Lleida, els diputats de CiU s'han alineat gairebé sempre amb l'oposició de dretes per la coincidència de les seves propostes. Duran Lleida va esperar el moment en què CiU el designava candidat per mostrar una nova coincidència amb el PP: l'exigència de l'avançament electoral, curiosament quan aquest s’ha concretat, ell deia que ja ho sabia.

Duran apareix ara compartint el principal argument de Rajoy contra Rodríguez Zapatero des del 2008: la crisi econòmica només té una solució, la política neoliberal. Si aquest és el fons que uneix CiU i PP davant el govern de Zapatero no s'entén per què Duran parla d'exercir d'àrbitre.

Seria més ajustat a la realitat que es postulés com a complement per a una majoria de centre-dreta articulada al voltant del PP a les Corts. La rèplica de la majoria formada pels mateixos partits a Catalunya, però en posició inversa.

Viuen tan diferent de com pensen que acaben pensant com viuen

Dues notícies m’han portat un cert desànim que he combatut amb l’optimisme de la voluntat.

La primera, l’elecció unànime de l’alcalde de Salt com a President de la Diputació. Res a dir sobre la persona més enllà de les meves diferències sobre el què i el com de la governança municipal. El que és rellevant és que els que estan a l’oposició(?) no siguin capaços de presentar alternativa i/o proposar un altre full de ruta. No entenen que amb actes com aquests confirmen el clam dels indignats de que “tots els polítics són iguals”.

L’altre, en sentir a la ràdio el discurs de proclamació de Duran Lleida com a cap de llista de CiU per a les properes (tardor o primavera) eleccions generals espanyoles. No m’ha sorprès el contingut neoliberal i dretà que el caracteritza, amb la crisi està que se surt amb el seu sectarisme ideològic. Sí m'ha sorprès el llistat de persones que li donen suport i es trobaven a l’acte. Anava citant i em sobta el nom de Joan Barril, l’escriptor.

En aquest mesos ens trobem en la major involució del sistema de drets socials des de la transició i veiem pràcticament “captiu i desarmat” bona part de l’estol polític, cultural i mediàtic que havia donat suport a les esquerres.

Em vénen a la memòria les paraules que encapçalen aquest article per entendre aquest fet,  i el guariment crec que el trobarem fent el contrari: viure com penses, lluitar pel que creus.