Cal canviar-ho tot!

Vivim anys de crisi, temps de canvi d’època, moments mot durs en el terrenys social, nacional i democràtic. Un període de precarització de les vides de molta gent, de depreciació del drets de la ciutadania, de corrupció desfermada que maltracta la democràcia. Uns anys de governs i de polítiques a Europa, a Espanya i lamentablement també ací a Catalunya, al servei del saqueig neoliberal: el PSOE les va posar en marxa, el PP i CiU les han aprofundit, i de quina manera!

Però una època també en que molta gent ha trencat amb la indiferència i la resignació i ha fet un pas endavant per comprometre’s des del compromís i l’optimisme.

Cal, al meu parer, partir d’una idea clau: la transformació passa per articular la presencia de tanta i tanta gent dels diferents espais en conflicte a la construcció social de l’alternativa. Sabent que la mobilització social s’ha de combinar amb l’activisme institucional i això passa per lliurar batalles electorals. D’ací que crec que ha passat a Girona la època de presentar batalla escampats en diferents partits alternatius, on passem més temps desgastant-nos que construint una alternativa.

Hem de contribuir ací, a Girona,  i arreu de Catalunya, a enfortir un procés constituent, un procés que derroti la injustícia i la vella política, que construeixi el dret a decidir i l’estat propi; que vagi trenant les lògiques d’emancipació social, l’alliberament nacional i  l’ideal democràtic. Cal forjar una aliança social i política, que també ha de ser local, per canviar-ho tot des de les dinàmiques de lluita, però també des de la necessària articulació política d’aquestes.

Girona, un govern amb poca paciència.

Ja hem comentat alguns del punts claus del darrer Ple, però més enllà del punts tractats em ve al cap una actitud del govern, o millor dit d’alguns que tenen responsabilitats importants, que em preocupen.

Poso com exemple el rebot del responsable d’urbanisme quan vam deixar sobre la taula l’aprovació del pla d’urbanització del carrer Bisbe Sivilla, que forma part de la reposició del parc central però que ADIF ara es nega a pagar, tot dient que es fora tanques. Era de sentit comú que un tema d’aquest tipus es cerques la unanimitat, i més quan algunes al·legacions s’havien rebutjat i representants de veïns de la zona ens demanaven que s’ajornés fins que les reunions que estaven convocades en posterioritat del Ple es celebressin. Tot molt de sentit comú, doncs no, en Carles Ribas, el regidor d’urbanisme, es va rebotar acusant-nos, a tots, que alentíem el procés i que seria culpa nostra tots el problemes aguts i per haver per retardar-ho al segon dilluns de setembre.

Fins i tot l’alcalde va caure en aquets parany, va dir que caldria fer un ple extraordinari insinuant una amenaça a les possibles vacances del regidors, com a mínim lleig. No es la primera vegada que si no els hi surt bé quelcom, es posen dels nervis i llences tota l’artilleria contra l’oposició. Tot això em fa pensar que sort que no tenen majoria absoluta. I més quan observem la que actualment gaudeix el PP a Madrid!

En el tema de la línia 11 tant mateix, el tarannà dialogant habitualment del regidor Joan Alcalà es va transmutar en tossuderia permanent negant qualsevol raó als regidors que proposaven la moció i tancant tot camí d’acord, tot i saber que perdrien la moció.

Em preocupa aquest tema de la línia 11. Les declaracions el dia després de Ple, ens diuen que es comprometen a portar-ho, però no diuen a defensar-ho, al consell d’administració i en la propera reunió probablement a finals d’any. Això pot deixar en paper mullat l’acord. Si es fa així seria mala fe, seria greu, ja que l’ajuntament te majoria en l’esmentat ens, i els representants municipals estan obligats a complir els acords de Ple i tenen la potestat de convocar d’immediat el consell. Estarem amatents!

El Ple del dilluns: La línia 11 no es toca, però haurem d’esperar per a participar!

Un Ple més llarg del que en un primer moment semblava, ha començat amb la reivindicació de la PAH donant suport a dos dones en situació de risc a punt de perdre els seus fills per un dictamen, al meu parer desafortunat, dels serveis d’infància. He demanat públicament a l’alcalde que es reunís amb les afectades i trobes una solució que no passi per la separació de mares i infants.

Dels molt temes tractats destacava l’aprovació del reglament de participació de barris, anomenat “pressupostos participats”. Els que no volien participació en els pressupostos treuen pit i els que varen pactar fer-los, a contracorrent, acaben denunciant un procediment que com a mínim es esbiaixat. Contrastos del Ple.

Hem escoltat veus clares i crítiques Xavier Villareal per la Mesa d’Entitats, Nuri Terés per ICV-EUiA i Jordi Navarro per La CUP. L’accèssit a la intervenció més llarga i alhora més incompressible ha recaigut per unanimitat en el regidor Berloso, el que compagina dirigir els serveis socials a l'Ajuntament i cobrar també com a càrrec de confiança a la Diputació...

De les mocions cal destacar la que ha deixat en minoria al govern, la presentada per la CUP i ICV-EUiA per a mantenir la ruta de la línia 11del TMG  i reforçar els servi a la zona est. El govern s’ha quedat sense arguments i el seu aïllament el torna a deixar en evidència. Ara cal que es posi a fer amb tanta rapidesa coma  tingut per desfer el servei.

Un cop més el govern conservador s’entesta en fer veure que no està en minoria i tot i que moltes vegades la jugada li surt bé pactant amb la dreta espanyolista del PP o amb el PSC, cada cop més a la deriva. L’exemple el tenim amb els anomenats “pressupostos participats”. També, perd, i ho fa estrepitosament , tenint que rectificar la cacicada dels canvis en la línia 11 al barri Vell.

La injustícia mata i els còmplices diuen a les víctimes sigueu ben educades!

He llegit que el govern de Salt nega el dret a representar la PAH a Marta Afuera en les seves reunions. No fa pas gaire el de Girona també manifestava la mateixa actitud. Ho vam denunciar a la Junta de govern, o exposarem al Ple, sembla que s’ha rectificat, espero...

Sembla,  que els que s’enfronten amb el poder establert han de passar un càsting.  El governant, parapetat en l'autoritat que li dona el poder, creient-se per damunt del bé i del mal, esdevé jutge i part, i li diu al ciutadà implicat, en un moviment, una causa, una lluita, com s’ha de comportar.

O assumeixes un rol subsidiari, amb paciència de Job, acceptant amb un somriure que abusin de la teva bona voluntat, tractant de ser sempre educat, endreçat i respectuós amb la llei, o, atenció! ets un fora senyat, provocador, carn de denúncia, arribant a la conclusió que no pots representar ningú.

El de menys és per exemple que qui jutja ha Salt, ha protagonitzat un vodevil fastigós, que encara cueja, sense que hagi dimitit ni demanat perdó.

Amb la que està caient, amb la quantitat de gent que pateix, amb l’austericidi que destrueix vides cada dia i alguns, dels que tenen responsabilitats, jutgen no als culpable, sinó als missatgers, pels les seves actituds poc respectuoses!

Sembla que ens collonin!

Balanç de govern? El que cal es una nova transició, també en el mon local!

Avui la Nuri i jo hem fet un balanç dels dos anys de govern de CiU, es un ritus que va començar l’alcalde en conferència pública i que els altres grups municipals amb f¡diferents formats han continuat. Ens hi hem pensat molt a fer-ho per què el balanç s’ha de fer un cop passats el quatre anys i nosaltres cada any publiquem una revista on situem els esdeveniment que la nostre parer han estat claus en l’activitat municipal.

Hem decidit fer-ho exemplificant a la parada del BUS 11, recentment tancada per trasllat, com a metàfora d’aquest govern que tenim, canviar les coses de lloc per que tot continuï igual, i en alguns casos, com aquest,  pitjor.

 

Per que no s’ha produït el canvi, ha estat simplement un recanvi, no s’ha modificat la maneres de governar, s’han fet unes reformes de canviar de lloc les coses, però no s’ha pogut o volgut transformar. Alfonso Guerra, l’home fort dels primers governs socialistes des del any 1982, al preguntar-li que era per a ell el socialisme va respondre, “que governem els socialistes”. Aquest pensament canviant ara socialisme per CiU es el que hegemonitza la forma de governar la casa de la Vila.

Clar que calen canvis i més quan veiem que socialistes i convergents es semblen al governar més , molt més, del que diuen quan uns i altres estan a l’oposició. Cal un canvi a fons de qui i sobre tot de com es governa. Al haver governat he aprés a fer coses però sobre tot com no s’han de fer. Cal doncs noves formes i nou projectes, espero que siguem capaços de sumar, per que si ho fem multiplicarem i aleshores serà possible un canvi a fons. Si parlem de transició nacional, també cal una nova transició en el mon local.

Informació del les comissions informatives prèvies al Ple del 8 de juliol.

CI ALCALDIA. Es porta a aprovació la bandera de la ciutat, es evident que fa anys que la tenim però la llei ens obliga a fer un tràmit d’aprovació, coses de reglamentar-ho tot...uf. Es dona la noticia de que l’empresa URBASER que va fer un plet contra l’adjudicació del contracte de neteja el retira. Sembla una cosa i l'altre fruit dels jocs d’interessos de les grans empreses del sector.

CI PROMOCIÓ. Ens centrem en temes d’urbanisme, aprovacions definitives de temes que ja han anat a Ple. Ens passen el Pla especial de les Pedreres a fer en diferents fases que properament aprovarà la junta de govern. Manifestem la nostra preocupació per que hi manca una proposta econòmica i un cronograma d’actuacions. Sembla que quan passi per Ple el tindrem, abans en parlarem amb urbanisme.

CI CIUTADANIA. S'han aprovat els soterraments dels contenidors de plaça Sant Domènech (al costat del bar) i pl. Marquès de Camps (on són ara).
 Han talat arbres malalts de la Devesa. No els substituiran, sembla que s’ajusta a les recomanacions dels tècnics.
L'ACA ha fet un requeriment a l'Ajuntament per uns lixiviats que s'acumulen en una bassa a l'abocador clausurat el 1987, al Mas Jordi de Les Gavarres. Estan analitzant les aigües i els sembla que l'ACA els donarà permís per tractar-les a la depuradora. Hauran de buidar la bassa, portar els líquids a la depuradora i impermeabilitzar la zona... Sembla que es de propietat privada, no veiem clar que es tingui que pagar amb diners públics. Neteges especials a Font de la Pólvora. L'endemà hi van a fer fotos de com ha quedat i ja hi ha brutícia! No solament cal netejar cal fer programes de conscienciació!
Modificació de la L11.  El regidor Alcalà està enfadat. Argumenta que els criteris per suprimir les parades del barri vell no tenen a veure amb criteris economicistes, però els únics arguments són els pocs viatgers! En parlarem al Ple.

CI SERVEIS A LES PERSONES. Porten l'aprovació definitiva del Reglament dels Pressupostos Participats de Barris. Sembla que se'n  fotin!. No van acceptar al·legacions en l'aprovació inicial i no les accepten ara. Diuen que els acords són fer valoracions un cop passada la Consulta Ciutadana (17 de juliol). No anem pas bé!

La vigència de l’escanyapobres.

Com a ensenyant  sempre he pensat que en les teves classes  s’han de saber alternar l’aprofundiment de la pròpia disciplina amb el saber de les més properes. La història , s’ha de saber amanir amb l’art i la literatura, entre d’altres,  per entendre-la millor.

L’Escanyapobres de Narcís Oller, és una de les obres literàries que més m’ajuden per a que els meus estudiants entenguin el sorgiment del capitalisme com a sistema dominant, no solament econòmic, també hegemonitzant els valors, la ideologia.

És una magnífica novel.la que, a traves de tres personatges l’Oleguer, la Tuies i el Magí, gasius i roïns fins al ridícul, descriu magníficament un vici capital de la humanitat: l’avarícia. Aquesta consisteix en l’afany immoderat d’acumulació de riqueses i alhora en un esforç de fer economies que excedeix en molt la prudència.

La novel.la, que no pretenia altre cosa que dibuixar exemplarment un vici individual de funestes conseqüències, resulta d’una actualitat que no te rés de sorprenent. El vici es el mateix aleshores que ara. Però avui transcendeix un personatge concret per que ara forma part del cor del sistema econòmic.

El model, que tanta riquesa ha procurat a bancs i empreses, ha fet fallida a causa dels seus propis excessos, però ara, un cop més, es pretén que els més febles paguin els plats trencats. La cega avarícia els fa pensar que l’abaratiment dels salaris, la precarietat de la contractació, l’acomiadament lliure...faran possible mantenir el racó i fins i tot augmentar-lo. La lluita, nascuda de la indignació, com en altres moments de la nostra història, s’encarregarà de desmentir-ho.