La vigència de l’escanyapobres.

Com a ensenyant  sempre he pensat que en les teves classes  s’han de saber alternar l’aprofundiment de la pròpia disciplina amb el saber de les més properes. La història , s’ha de saber amanir amb l’art i la literatura, entre d’altres,  per entendre-la millor.

L’Escanyapobres de Narcís Oller, és una de les obres literàries que més m’ajuden per a que els meus estudiants entenguin el sorgiment del capitalisme com a sistema dominant, no solament econòmic, també hegemonitzant els valors, la ideologia.

És una magnífica novel.la que, a traves de tres personatges l’Oleguer, la Tuies i el Magí, gasius i roïns fins al ridícul, descriu magníficament un vici capital de la humanitat: l’avarícia. Aquesta consisteix en l’afany immoderat d’acumulació de riqueses i alhora en un esforç de fer economies que excedeix en molt la prudència.

La novel.la, que no pretenia altre cosa que dibuixar exemplarment un vici individual de funestes conseqüències, resulta d’una actualitat que no te rés de sorprenent. El vici es el mateix aleshores que ara. Però avui transcendeix un personatge concret per que ara forma part del cor del sistema econòmic.

El model, que tanta riquesa ha procurat a bancs i empreses, ha fet fallida a causa dels seus propis excessos, però ara, un cop més, es pretén que els més febles paguin els plats trencats. La cega avarícia els fa pensar que l’abaratiment dels salaris, la precarietat de la contractació, l’acomiadament lliure...faran possible mantenir el racó i fins i tot augmentar-lo. La lluita, nascuda de la indignació, com en altres moments de la nostra història, s’encarregarà de desmentir-ho.