Sempre he tingut present un poema visual de Joan Brossa on diu “ú no és ningú”. Recordo un comentari que feia l’autor tot dient que som el que som com a resultat de la interacció amb els altres, del que donem nosaltres i ens aporten els altres. En els diferents àmbits de la vida, en les relacions de la vida privada, en la feina i en l’exercici de llocs de responsabilitat política mai he oblidat que som si sabem fer equip.
En aquets vuit anys al front de les polítiques socials he intentat fer sobre tot equip, construir un nou cistell amb els vímets que hi havia, incorporant més gent com a resultat de nous serveis sota els principis de la funció pública, que comparteixo, d’igualtat, mèrit i capacitat.
El dijous passat al finalitzar la jornada laboral em vaig acomiadar de les treballadores i treballadors de l’àrea en el marc estimat del Centre Cívic Ter. Ho tenia planejat abans de la pròrroga de vint dies sobrevinguda per la reclamació al TSJC. I com passa molt sovint a la vida el comiat va esdevenir, es va transformar en quelcom diferent. La resposta de la gent, pràcticament hi eren tots i totes. El sentiment de calidesa que em varen trametre em va commoure i el conservo com un dels millors records.
Un poema, un llibre, un rellotge i sobre tot els comentaris i abraçades amb tots i cadascun dels assistents, és el que m’emporto de vuit anys de feina, no és poc. Deixo un excel.lent equip i unes polítiques que són el resultat de la interacció, del triangle virtuós que hem construït entitats, serveis públics i la meva acció política.
En aquest moment de la vida, quan ja he arribat a la maduresa, aquesta edat en que ets massa gran per a certes coses i encara jove per a d’altres, l’aliment que em fa viure el futur amb optimisme no és tant les coses fetes com els sentiments, l’afecte i la consideració de la gent que ha estat o està al teu costat.
Crec que has fet una bona feina i te'n felicito! Llàstima que no puguis continuar-la.
ResponElimina