divendres, 20 de juliol de 2012

Ahir es va fer sentir la veu del poble, la veu de la democràcia.





Una pancarta negra en senyal de dol va encapçalar molt encertadament la manifestació d’ahir a Girona contra les polítiques antisocials del govern espanyol del PP i el de la Generalitat de CiU. Érem molts, 7.000 persones segons els Mossos d'Esquadra, al meu parer més.
La manifestació va aplegar gent molt diversa, era una fotografia de la societat gironina, a més de gent de les entitats socials, organitzacions, sindicats i sobre tot hi havia moltes famílies amb avis, pares i fills.
El recorregut, un dels més llargs que recordo tant pel temps, va durar prop de dues hores, com pel trajecte -plaça Independència, Santa Clara, plaça Catalunya, Pompeu Fabra i un tram de Jaume I–, estirant-se la manifestació per evitar que la capçalera i la cua s'acabessin ajuntant.
Un sentiment de que estàvem fent allò que calia i que la democràcia també es defensa al carrer, en uns moments en que rau segrestrada per un govern que il·legítimament s’empara en la majoria absoluta per, sense consultar, fer disbarats que empobreixen a la majoria i porten al país a un carreró sense sortida.
Em quedo amb la consigna que cridàvem repetidament des de on ens trobàvem els de ICV-EUIA a la manifestació, on és el poble, el poble on està? El poble és al carrer defensant la llibertat!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada