dilluns, 30 de juliol de 2012

Les compareixences al Congrés: lo vell i lo nou.

Font: youtube.com

Les compareixences d’alguns personatges –Rato, Salgado, Serra- a la comissió parlamentària ha estat la crònica d’una farsa anunciada. Vergonya aliena del to de satisfacció amb el que defensaven el que són malifetes per a la majoria i per a ells, a contracorrent, un camí d’encerts. Cap equivocació, totes per als altres, sovint els seus padrins o encara millor ningú més que la fatalitat!

El PSC, mirant de reüll al PSOE, es preocupa com aquest d’amagar les vergonyes dels de la seva corda que surten a garlar. Com que Convergència no està per tirar coets, després de l’enèsima implicació pel cas Millet i, les més recents, dels “bussines” amb les concessions d’ITV d’en Pujol Ferrusola, diuen vaguetats i qui dies passa anys empeny.

En tot cas, amb aquestes sessions quelcom vell es consolida: el descrèdit de l’activitat del parlament. Deien els romans: Senatores boni viri, Senatus mala bestia? La primera afirmació no sembla majoritàriament veritat i la segona comença a ser desgraciadament certa.

Ara bé, si es consolida allò més vell apareix també quelcom nou, representat pels diputats Joan Coscubiela i Alberto Garzon, diputats del grup parlamentari de l’esquerra plural. No solament perquè, connectats mitjançant Twitter, mantenien un fil conductor amb la gent que li feia arribar propostes i observacions, sinó també per una prosa directe, intel·ligible, que feia arribar la veu dels que des de fora del parlament no ens enganyen amb rodes de molí.

Aquest és el paper que en la nova política han de protagonitzar els parlamentaris, els diputats. Com a persona amb formació de “lletres” deixin-me recordar que la paraula diputat, que com moltes ve del llatí, vol dir representar, es a dir “deputare”. Representar als ciutadans i deure’t primer de tot a ells, una cosa tant senzilla i que molts han oblidat, sortosament, n’hi han que no. Endavant!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada